La ciutat dels propers anys

Ja han passat les eleccions municipals i arriben els moments dels pactes. Per raons de planificació, qui us escriu coneix sols uns sondejos que hauran portat, segurament, a uns resultats previsibles. Però, siguin quins siguin aquests, la ciutat té al davant la gran oportunitat de fer un salt qualitatiu per la riquesa de les propostes i quantitatiu per les mancances evidents que costa de reconèixer. El model de Girona que ens han venut està exhaurit. Si analitzem amb detall les propostes dels partits polítics podrem destriar aquelles que són volàtils, improcedents i inaplicables de les que són fruit del coneixement basat en l’anàlisi de les necessitats de les persones, dels seus barris i carrers, de l’economia, del lleure i la cultura, de l’educació, de la cohesió social i la seguretat, de l’urbanisme i els serveis viaris. Algunes apostes es reiteren des del passat ja que no han estat mai aplicades. D’altres miren al futur en l’intent de respondre a un nou concepte de smart city que s’endevina però que no acaba d’impulsar-se. Els partits, en conjunt, volen més seguretat, més cohesió social, el desenvolupament dels grans plans estratègics pendents, més vida als barris, millors polítiques mediambientals, més sostenibilitat, millors serveis viaris, crear més cultura i millorar la convivència. Una cosa és predicar i l’altra és governar efectivament.

Disposar d’una adequada prospectiva i trepitjar els carrers des del primer dia és la font d’informació necessària per atendre els interessos i les necessitats dels ciutadans. Comprovo que hi ha poca coincidència entre els compromisos en campanya i la tossuda realitat. En síntesi, en els propers deu anys la ciutat hauria de complir els següents estàndards de qualitat:

1. Descentralització de la cultura i redefinició dels nous espais culturals, firals i d’oci. Resoldre els plans especials encallats des de fa dècades.

2. Tecnificació de les escoles i compartir el treball en xarxa per fer més efectiva la inclusió i l’excel·lència educativa.

3. Vinculació de les escoles amb els seus barris, atenent sobretot els barris marginals i les seves polítiques d’habitatge.

4. Millora significativa de la comunicació dels regidors i les seves àrees amb els ciutadans. S’ha d’esperar una resposta en quaranta-vuit hores. Avui és inexistent.

5. Increment de la seguretat als carrers, amb policia i agents cívics als barris i control per videocàmeres. Cal posar fi a la sensació d’impunitat.

6. Desenvolupament de les grans infraestructures pendents, sobretot les dels accessos de la ciutat, l’estació d’autobusos i tren.

7. Conversió de la ciutat en un espai transitable i pacificació dels punts més cèntrics amb restriccions als cotxes, l’increment dels carrils bici i dels aparcaments dissuasius connectats amb sistemes de mobilitat sostenible.

8. Regulació i control dels mitjans alternatius de desplaçament, com ara les bicicletes i patinets elèctrics, per voreres, carrers i pas de vianants.

9. Millora de la recollida selectiva, dels voluminosos i dels contenidors pensant en la gent gran. S’ha de seguir educant els ciutadans en la sostenibilitat. La ciutat ha d’estar neta i endreçada.

10. Constituir un govern que estigui al servei dels ciutadans, en el dia a dia, centrat en les seves necessitats, descentralitzat per barris, visible i accessible.