Llegir les mans

Hi ha homes i dones que només resseguint-te les línies que produeixen els plecs de les mans són capaços i capaces de dir-te amb tota seguretat quina personalitat tens, si t’agrada l’aventura i el risc o bé si ets més aviat poruc i prudent, si de petit vas tenir problemes amb els pares o si els tindràs ara amb els fills, si el negoci que tens al cap d’una app d’intercanvi d’esmòquings d’anar a l’òpera ho petarà, o si, al contrari, ahir vas fer mal fet d’engegar a pastar a fang el carallot que fa de director de l’oficina on fa vint anys que treballes. Fins i tot són capaços i capaces de dir-te, sense cap ombra de dubte, si has trobat la mitja taronja de la teva vida o si portes unes banyes més altes que el campanar de la Seu Vella.

Durant l’edat mitjana la seva feina era perseguida per l’Església i alguns d’ells i algunes d’elles acabaven cremant a la foguera. Però alguna en devien encertar, perquè la seva feina s’ha mantingut al llarg dels segles i encara avui se’ls pot anar a buscar a les fires medievals i en les matinades de les televisions privades de la TDT.

Als països passa com amb els individus: també necessiten saber què són i què volen. I com que els països no tenen plecs a les mans, sinó que el que tenen, amb sort, són unes quantes urnes, és allà on les bruixes i els bruixots de l’anàlisi política intenten treure’n l’entrellat. I una de les grans preguntes que tenia l’independentisme és quin camí seguir. La resposta? Si seguim la línia dels vots europeus, l’independentisme vol resistir i persistir en la desobediència rebel a l’Estat que representa Puigdemont, alliberat de les accions dels Llarena, Marchena i Borbons de torn gràcies a la justícia europea, vivint com un ciutadà lliure de la venjança i el control de l’Estat. En canvi, si mirem la línia dels vots municipals, hi veiem el camí de la gestió i el pragmatisme actual d’ERC, les promeses d’eixamplar la base traduint-se en alcaldies que fa quatre anys eren impossibles, com ara les de Barcelona i Lleida i qui sap si fins i tot Tarragona. Quan es va celebrar el 9-N del 2014, a la capital de Ponent ERC hi tenia 0 regidors. Diumenge, el filòleg Miquel Pueyo va aconseguir desbancar per primer cop en 40 anys els socialistes com a força més votada a la Paeria, mentre que el president Puigdemont guanyava de llarg en les europees amb un terç dels vots. Què vol l’independentisme: o governar i anar creixent, o bé derrotar ja l’Estat per ser lliures demà mateix? La resposta sembla clara: les dues coses.