Quina hora és

“I si poguéssim afegir temps a la nostra vida?” És una pregunta que fa la web del Departament de Presidència, en la secció de reforma horària, i que hauria de tenir una resposta immediata: no, no podem afegir temps a la nostra vida. El que podem fer és no perdre temps en ximpleries. Cada juny des de fa sis anys hi ha una “setmana dels horaris”, amb les consegüents reunions i declaracions, però els deu passar el mateix que a sant Agustí. Deia el Doctor de la Gràcia que sabia molt bé què cosa és el temps, però que si li demanen que ho expliqui, no se’n surt. Tothom entén què és una reforma horària, però ningú no sap com posar-s’hi. La primera mesura sembla elemental: si el meridià de Greenwich passa fregant la frontera occidental del Principat, l’hora de Barcelona hauria de ser la mateixa que la de Londres, no la de Varsòvia. Ah no, falta conscienciació, diran. Es veu que el sentit de la vida d’aquesta administració és fer debats recurrents i campanyes amb vista a la felicitat de les persones –la meitat de les quals, tinguin l’horari que tinguin, han de perdre hores desplaçant-se a la feina, mentre els passen pel cap moltes maneres sensates d’afegir temps a la seva vida–. De moment, per donar exemple, la Generalitat no convocarà actes públics després de les sis de la tarda –suposem que tampoc no farà declaracions unilaterals ni coses d’aquelles–. Quin gran avenç, que serà transcendental, i molt comentat entre les cinc-centes persones que van als actes públics de la Generalitat. Quan un govern no té res a fer, la reforma horària pentina.