De reüll
Dilemes
Davant el difícil encaix de peces en què s’ha convertit la política catalana, hi ha qui indica que el més complex de solucionar és el que té Junts per Catalunya a casa seva. Ni la investidura de Pedro Sánchez, ni les relacions crispades amb ERC, ni una pròxima campanya electoral els treuen tant la son com l’intent de donar forma i contingut a Junts per Catalunya. Una tasca que s’hauria d’haver començat al juliol i que ara s’ha ajornat fins a la tornada de vacances.
Sobre la taula de treball planen els dubtes i les divergències sobre la pedra filosofal que ha de sustentar aquest nou producte electoral; la gestió de l’1-O. Sense una posició unitària dels independents (afins o no a Puigdemont), els dirigents i afiliats al PDeCAT, els militants de la Crida i, fins i tot, un president de la Generalitat que ha d’assumir un judici per desobediència, el debat sobre què cal fer aquesta legislatura bloqueja l’acció i al final s’està més pendent del contingut de la sentència contra el procés independentista que no pas de clavar la bandera en un escenari contínuament sacsejat per la mar de fons que portarà el Tribunal Suprem. I vindran investidures, campanyes electorals, eleccions, resultats i aprovacions de pressupost que tornaran a posar el partit davant del mirall i del risc que, a cada nou episodi, les diferents peces del trencaclosques s’acabin allunyant del punt d’encaix.