L’ou de la serp

A Occi­dent sem­pre que hi ha hagut grans decep­ci­ons col·lec­ti­ves, l’ou de la serp de l’extrema dreta ha fet eclosió. Aquest feno­men s’ha repe­tit històrica­ment: sem­pre que les democràcies lli­be­rals o els movi­ments polítics fra­cas­sen en tro­bar solu­ci­ons o en com­plir les seves pro­me­ses en surt la serp i es mou per la nos­tra soci­e­tat. Resulta fàcil veure la serp a altres llocs: l’emergència de Vox com a força de l’espa­nyo­lisme més ranci, les polítiques de Sal­vini a Itàlia o el ja clàssic Front Naci­o­nal de la família Le Pen. Però també tenim ous de serp dins del movi­ment inde­pen­den­tista. Petits, mino­ri­ta­ris i ama­gats, però ben pre­sents.

En el cas de l’inde­pen­den­tisme la política ha gene­rat frus­tració o no dona res­posta als anhels i neces­si­tats dels ciu­ta­dans. Exis­teix absència d’una estratègia com­par­tida, d’una línia que ens per­meti mirar més enllà i tots patim una frus­tració post 1 d’octu­bre i tot això ha creat l’espai perquè pros­peri la serp. La serp malda, i alguns la blan­que­gen. A Ripoll en tenim una nova heroïna, que, sota un dis­curs inde­pen­den­tista apa­rent­ment molt patriòtic, amaga un ele­ment xenòfob i reac­ci­o­nari. El seu dis­curs dona veu a la frus­tració gene­rada per no acon­se­guir la inde­pendència però l’únic que fa és blan­que­jar un dis­curs i una posició que a tot demòcrata, sigui o no inde­pen­den­tista, li hau­ria de pro­vo­car basarda i rebuig.

Tenim patri­o­tes nos­trats que aler­ten que els infants i ado­les­cents que arri­ben al nos­tre país sense família poden des­na­ci­o­na­lit­zar el país. Si 4.000 infants i ado­les­cents posen en risc la nos­tra nació, ben petita, limi­tada i fràgil deu ser aquesta. O millor dit, ben petita és la seva visió de nació. S’uti­lit­zen acci­ons rea­lit­za­des per una mino­ria d’aquests infants per cri­mi­na­lit­zar tot el col·lec­tiu. Com si als Cen­tres de Rein­serció d’Inten­si­tat Edu­ca­tiva de la Direcció Gene­ral d’Infància no hi hagués nois i noies cata­lans que també han tin­gut pro­ble­mes. Com si els únics nois i noies pro­blemàtics fos­sin els nou­vin­guts. És ben curiós que en uns anys en què la migració en el seu con­junt és molt més baixa que els dar­rers 10 anys abans de la crisi, el racisme i la xenofòbia esti­guin en alça. Aquest racisme i xenofòbia no solen estar rela­ci­o­nats amb les ona­des migratòries, ni tan sols pros­pe­ren allà on hi ha més migrants. For­men part de pors i des­co­nei­xe­ment, s’ali­men­ten de frus­tra­ci­ons, i fan lla­vor pre­ci­sa­ment on no es con­viu amb les per­so­nes migra­des. I si algú dubta si en tinc experiència, de con­viure amb per­so­nes d’altres llocs, soc veí de Ciu­tat Meri­di­ana, on gai­rebé el 30% dels veïns i veïnes cen­sats són per­so­nes amb naci­o­na­li­tats dife­rents de l’espa­nyola.

El que més em pre­o­cupa no són els que for­men part de l’ou de la serp, sinó els seus blan­que­ja­dors. Tro­bar-nos per­so­nat­ges que havien arri­bat a trans­for­mar des de la base al movi­ment inde­pen­den­tista aplau­dint els xenòfobs només perquè els va bé dins del seu relat al vol­tant que els polítics hi han traït el movi­ment inde­pen­den­tista és ben trist. El movi­ment inde­pen­den­tista per sort és molt ampli, majo­ritària­ment amb valors democràtics lli­be­rals, inte­gra­dor i de por­tes ober­tes. El naci­o­na­lisme català, a diferència d’altres naci­o­na­lis­mes, és d’ads­cripció voluntària, i aquesta és la seva força. Qui blan­queja des de l’inde­pen­den­tisme l’ou de la serp per a la seva agenda pri­vada, no només fomenta la xenofòbia a la nos­tra soci­e­tat, sinó que lamina la capa­ci­tat de l’inde­pen­den­tisme d’acon­se­guir els seus objec­tius.