A la tres
Es fan un mal favor, no?
“Resulta que fa trenta anys, que se’n van jutges de Catalunya, senyors de l’APM
I després els estranya, que ens costi creure en la imparcialitat de la justícia? La setmana passada, l’Associació Professional de la Magistratura, (l’APM, l’associació majoritària de jutges) va fer públic un vídeo denunciant una suposada “campanya de desprestigi i pressió al poder judicial” que, segons ells, ha provocat que més d’un centenar de jutges hagin marxat de Catalunya aquests darrers tres anys. La veu en off del vídeo que van fer circular feia referència a l’“assetjament als jutges” i als “atacs a les seus judicials” que s’estan produint a Catalunya i que, segons ells, s’han intensificat encara més després de la sentència de l’1-O. Qualsevol que veiés aquest vídeo fora de Catalunya es devia pensar que aquí els jutges van amb protecció policial, que se’ls increpa pel carrer i que no surten de casa, atemorits com estan. De tal manera que gairebé trobes normal que més d’un centenar d’ells, com es diu al vídeo de l’APM (de l’Associació Professional de Magistrats, no siguin malpensats), hagin decidit marxar. Si no fos, és clar, que la realitat els desmenteix. La realitat i ahir ho feia la jutgessa Maria Josep Feliu a ca la Terribas, a Catalunya Ràdio. Feliu, membre del col·lectiu Àgora Judicial, posava en context les xifres de l’APM. És cert que han marxat uns quants jutges aquests darrers anys? Sí. Però Feliu hi posava dades: el 2018 se’n van anar 48, però en van venir 63; i el 2017, quan encara no hi havia hagut encara el famós referèndum, se n’havien anat 21. L’any 2016, se’n van anar 73; i el 2015, 80 (80!). I anys enrere, hi va afegir, passava exactament el mateix. “Fa trenta anys que passa això”, denunciava Feliu, que va qualificar la denúncia de l’APM d’“exageració” i, d’alguna manera, els acusava de manipular dades donant només la xifra de jutges que se’n van i no dels que venen. I jo em pregunto: si una associació de magistrats dona aquestes dades, les manipula i les atribueix gratuïtament (he buscat un adjectiu amable) a una campanya de desprestigi i un assetjament inexistent, quin favor fa a la justícia? No són ells mateixos qui s’estan fent l’autocampanya de desprestigi? No se suposa que són justament ells, els jutges, els qui mesuren i ponderen les coses? No són ells mateixos, els qui els laminen la confiança que ens haurien de merèixer?