Pacificar els esperits

Hi ha moments, al llarg de la història, en què es fa difícil abs­treure’s de la tensió, posar el fre de mà i inten­tar pren­dre deci­si­ons amb el cap clar i la mirada llarga. Però és ales­ho­res quan es fan neces­sa­ris els grans esta­dis­tes, els polítics que són capaços de pen­sar molt més en les neces­si­tats del futur que no pas en les pres­si­ons i les ten­si­ons del pre­sent. O, com a mínim, que són capaços d’aïllar-se de les pres­si­ons i pren­dre deci­si­ons atre­vi­des, valen­tes. En tro­baríem molts exem­ples, però em per­me­tran que agafi com a mirall l’octu­bre del 1934, quan el país vivia acla­pa­rat pel fracàs de la revolta encapçalada per Lluís Com­panys i des de molts sec­tors es recla­mava una repressió cega, sense límits. Va ser en aquells moments, per donar-ne exem­ple, quan un polític com José María Gil Robles, que flir­te­java per­ma­nent­ment amb mili­tars col­pis­tes com Fran­cisco Franco i Manuel Goded, va con­fes­sar que “en aquells moments dramàtics pesava sobre nosal­tres una càrrega emo­ci­o­nal que sac­se­java el país sen­cer”. Però, al mateix temps, altres diri­gents van saber abs­treure’s d’aque­lla “càrrega emo­ci­o­nal” i van saber enten­dre que era impos­si­ble recons­truir res sense fer ges­tos i man­te­nir ponts. Quan es van donar a conèixer les sentències de mort con­tra els res­pon­sa­bles mili­tars de la revolta, entre els quals hi havia els diri­gents dels mos­sos d’esqua­dra, el líder de la Lliga Cata­lana, Fran­cesc Cambó, va recla­mar la neces­si­tat de “paci­fi­car els espe­rits”, i, de fet, tant ell com altres diri­gents de la Lliga van dema­nar o van pro­moure públi­ca­ment l’indult. Va ser un gest valent. En qual­se­vol con­flicte, arriba un ins­tant en què els adver­sa­ris, els bàndols o com vul­guem dir-ne, assu­mei­xen la neces­si­tat de reco­mençar, de paci­fi­car els espe­rits. Avui, amb totes les distàncies que vul­guem, es fa neces­sari “apai­va­gar els espe­rits”, reco­mençar de nou. I això només serà pos­si­ble amb res­pon­sa­bles polítics amb talla d’esta­dis­tes, capaços de pren­dre deci­si­ons valen­tes.