Un retorn al passat

El pas­sat 23 de febrer, a tres quarts de set i dos minuts de la tarda, el pre­si­dent del PP al País Basc, Alfonso Alonso, va anun­ciar: “El pre­si­dent del meu par­tit (Pablo Casado) m’acaba de comu­ni­car que no seré can­di­dat a les elec­ci­ons bas­ques.” Dues hores després, con­cre­ta­ment a les nou menys un minut de la nit, el seu ante­ces­sor en el càrrec, Car­los Itur­gaiz, anun­ci­ava el retorn a la política activa “il·lusi­o­nat amb la pro­posta de Pablo Casado com a can­di­dat a lehen­dakari per la coa­lició PP-Cs”. I alguns segons després, la por­ta­veu del PP al Congrés, Caye­tana Álva­rez de Toledo, donava la bene­dicció papal a aquest retorn i anun­ci­ava: ”Car­los Itur­gaiz és una de les per­so­nes per les quals, fa 14 anys, em vaig afi­liar al Par­tit Popu­lar”. I qua­li­fi­cava el can­di­dat com “un exem­ple de coratge, con­vic­ci­ons democràtiques i capa­ci­tat de des­a­fi­a­ment davant el naci­o­na­lisme”. D’aquesta forma tan moderna, a través de les xar­xes soci­als; i tan democràtica, des de la seu cen­tral de Gènova i sense cap inter­venció del ter­ri­tori (més o menys com van fer a les dar­re­res elec­ci­ons espa­nyo­les amb Cata­lu­nya), es va pro­duir el relleu en el lide­ratge del PP basc. No sabem si aquell epi­sodi era una forma enco­berta de cele­brar la diada del 23-F, però la qüestió és que Álva­rez de Toledo va voler ven­dre aquell relleu com l’inici d’una ope­ració de “rea­gru­pa­ment” de les for­ces con­ser­va­do­res. De fet, cal reconèixer que el Par­tit Popu­lar ha acon­se­guit, al País Basc, fer rea­li­tat aquell pro­jecte frus­trat d’España Suma, des­ti­nat a inten­tar rea­gru­par els votants fugits a VOX i Ciu­ta­dans; però això ha estat pos­si­ble molt més per l’ago­nia d’un dels seus adver­sa­ris que no pas per mèrits pro­pis. En rea­li­tat, doncs, allò que sim­bo­litza el seu fla­mant can­di­dat, recu­pe­rat del bagul dels records, com la mateixa Caye­tana, és un retorn al Par­tit Popu­lar més retrògrad, a aquell par­tit per­ma­nent­ment anco­rat en els anys de la lluita con­tra ETA i con­tra els infi­dels naci­o­na­lis­tes. Un retorn, en defi­ni­tiva, al pas­sat.