De set en set
Déu te guard, Sant Jordi
“Déu te guard, Sant Jordi, comprarem la rosa, Déu te guard.
No deixarem perdre aquest bell costum, Déu te guard...”
Avui més que mai les dues primeres estrofes d’aquesta composició dedicada al patró de tanta gent i tantes coses, també dels llibres, pren més sentit que mai. No, no deixarem perdre aquest bell costum, és clar que no!
Sant Jordi, els carrers encatifats de llibres i les paraules d’amor transformades en roses vermelles hauran d’esperar aquest any el seu moment, però arribaran. Si s’ha suspès el futbol, només faltaria que els llibres poguessin sortir al carrer, quin desvergonyiment tan gran seria que la cultura guanyés a la pilota; el país no ho entendria. Tothom a casa tancat, futbolistes i també escriptors, editors, llibreters. I els llibres a les caixes, esperant ser desembalats. I els desembalarem, tard o d’hora, que ningú ho dubti.
Tant li fa si és el 23 d’abril o el 23 juny –la data no fa la cosa, tot i que una revetlla de Sant Joan amb llibres, coca, cava i roses seria extraordinària, memorable–, són les ganes de ser i de celebrar que han fet moure sempre la festa. És per això que Sant Jordi tornarà per omplir-ho tot de lletra impresa, pètals de rosa i amor de primavera quan ja serà estiu. Amor, sobretot amor de portes enfora, a carrer desbocat, que és el millor remei per fer front a aquests dies de reclusió i incertesa.
Dels llibres, que ningú es preocupi, hi són i hi seran. Per les roses, que ningú passi pena, si ara s’han marcit ja tornaran a florir. I pel que fa a l’amor, que cadascú hi posi la part que li pertoca, sigui per Sant Jordi o Sant Joan, però sobretot avui; riuades d’amor com un virus bo que sana totes les coses.