Els nous temporers

Els presseguers del Segrià i la Noguera, cal aclarir-los, ¡ aquest abril. Com també la poda en verd de la vinya de la Terra Alta. La natura no es pot confinar i l’agricultura i la ramaderia són fonamentals per a la supervivència d’una activitat que és pal de paller econòmic per a moltes comarques i abastament clau en temps de tancament de fronteres per pobles i ciutats. D’aquí a poques setmanes, hi haurà el tret de sortida de les principals campanyes agrícoles catalanes, que s’allargarà fins a les portes de l’hivern amb la collita de les darreres olives. Per cert, mentre esperem els freds d’aquests dies, de moment es preveuen collites amb molt de fruit.

A priori, l’escenari és d’una campanya complicada per als territoris i els sectors que requereixen més jornalers, sobretot la fruita dolça a Ponent i a l’Ebre i la verema. Cada any, uns 25.000 temporers cobreixen les campanyes catalanes i, sovint, encadenen contractes. La pandèmia ha obligat a suspendre totes les contractacions en origen de Colòmbia, el Marroc i els països subsaharians, entre d’altres. Les organitzacions agràries treballen ja en un protocol per poder assegurar la campanya enmig de la crisi sanitària, amb propostes a l’administració com l’allotjament en condicions segures per als jornalers en allotjaments turístics. El repte no és menor, però el primer obstacle –d’on vindrà la mà d’obra necessària– sembla encarrilat: en sols quatre dies i arran d’una crida feta a aturats i estudiants catalans. En contraposició a la falta habitual de jornalers locals, Unió de Pagesos ha rebut 1.500 currículums per treballar de temporers. La feina és físicament dura i requereix d’uns certs coneixements, però la resposta és un altra evidència del negre panorama econòmic que visualitzen molts. Hauria de ser una oportunitat per suprimir la precarietat amb la qual molts temporers –els gestionats per ETT, entre d’altres– han hagut de treballar. Per començar, el haurien de reconèixer el dret a l’atur. No mereixen menys. I el nostre territori, tampoc.