“Si les polítiques no canvien tampoc canvia la pedagogia”

Va començar el 1983 per repre­sen­tar movi­ments de mes­tres de tots els ter­ri­to­ris que ens vam unir per pen­sar sobre quina edu­cació és necessària en el nos­tre temps. Però els movi­ments de reno­vació pedagògica, com els de Frei­net, Rosa Sen­sat i Marta Mata, ja exis­tien abans. Hi ha tot un lle­gat de defu­gir l’escola tra­di­ci­o­nal, de basar-se en l’alumne. Pri­mer, des de la clan­des­ti­ni­tat de les aules; els anys 80 amb les esco­les del CEPEPC; cap al 2000 amb les noves esco­les i ins­ti­tuts, i, últi­ma­ment amb Escola Nova 21. Inten­tem fer peda­go­gia des de la política perquè si les polítiques no can­vien tam­poc can­via la peda­go­gia. Molta gent es va ado­nar que volia trans­for­mar l’edu­cació.

Sí, i no sols, ja que el mono­poli de l’edu­cació no el té l’escola. Sí és cert que l’escola iguala, però fins a cert punt. El fora escola genera desi­gual­tat i ens havíem d’aliar amb el fora escola per gene­rar equi­tat en el sis­tema. I en això estem encara. Fem pro­pos­tes de molts tipus per millo­rar la for­mació en totes les eta­pes edu­ca­ti­ves.

Estem con­tents perquè molts dels temes que han sor­git ja els estàvem tre­ba­llant. Fa més de 30 anys que dema­nem que els currículums canviïn, que no siguin enci­clopèdics, hem pro­po­sat l’ins­ti­tut escola com a model públic neces­sari... Però encara hem de cami­nar molt, veure per exem­ple quins hora­ris són els millors i com els com­pen­sem amb temps edu­ca­tiu com a soci­e­tat. El mal de la pandèmia ha estat que ha incre­men­tat molt el 30% de pobresa infan­til que ja teníem. Con­ti­nuarà havent-hi molta gent amb pro­ble­mes econòmics i la desi­gual­tat serà més gran.

Espe­rem que sí, som opti­mis­tes. S’ha d’apro­fi­tar aquest temps per tre­ba­llar el currículum i tenim a més entre mans un canvi de nor­ma­tiva amb la Lom­loe. De la nova llei han de sor­gir can­vis.

Ens vam quei­xar en el moment en què van reta­llar en la for­mació de mes­tres, i una de les for­ma­ci­ons interes­sants era aquesta. Com a fede­ració tenim un àmbit de telemàtica edu­ca­tiva, però apos­tem molt per la pre­sen­ci­a­li­tat també. La part emo­ci­o­nal i de soci­a­lit­zació no s’ha de per­dre, però una cosa no treu l’altra.

Sí, i els governs han de gene­rar recur­sos i equi­tat. La crisi de la pandèmia va invi­si­bi­lit­zar en un pri­mer moment la feina de for­miga, cons­tant i diària, que fan molts mes­tres. Les posi­ci­ons incendiàries han sor­tit més als mit­jans de comu­ni­cació que les con­ci­li­a­do­res, quan el gran gros de mes­tres s’ha posat a fer molta feina.

Hi ha hagut una sobrecàrrega de tre­ball bru­tal, els més impli­cats s’han impli­cat al 200%, els que tenien cer­tes reticències s’han impli­cat al 100% i, com a totes les fei­nes, hi ha gent a qui li costa més, però no és tan sig­ni­fi­ca­tiu. Alhora hem gua­nyat molt de vin­cle amb les famílies, les hem tru­cat més sovint que durant el curs nor­mal. És cert que l’admi­nis­tració va comu­ni­car poc a l’inici i aquesta inco­mu­ni­cació ha gene­rat que alguns sin­di­cats incul­ques­sin una peda­go­gia de la por.

Jo crec que ens ha fal­tat pla­ni­fi­car una mica més enllà i pre­veure dife­rents esce­na­ris. El tan­ca­ment i el cor­po­ra­ti­visme és el pit­jor que podem fer, hem de com­par­tir molt empa­rant-nos en el que ens diu la ciència. Hem de tor­nar a gene­rar ponts de con­fiança i con­sen­sos.

El depar­ta­ment d’Edu­cació no ens cer­ti­fi­cava la for­mació de mes­tres si no era vir­tual. Tenim dub­tes de si no la podríem haver fet pre­sen­cial perquè té un com­po­nent de tro­bada que és molt pro­fitós. Hem reo­ri­en­tat la for­mació en la tor­nada al setem­bre per tenir eines, des de la inclusió fins a les emo­ci­ons i les com­petències digi­tals. Com que no podíem fer esco­les als 22 ter­ri­to­ris hem fet una oferta en línia en obert per a tot Cata­lu­nya.