Evitar el jutjat

“Un conflicte judicial sempre acaba sent el fracàs d’un diàleg polític.” La dita és molt encertada davant la decisió del PDeCAT de portar als tribunals JxCat pel que considera apropiació fraudulenta de les sigles del partit creat per Carles Puigdemont.

El fet judicial ha suposat la ruptura total entre les dues formacions. És una mala notícia per a l’independentisme que no pugui haver-hi més acord amb vista a les pròximes eleccions. Està comprovat que qui té més vots és Carles Puigdemont, tot i que el PDeCAT n’hi podria esgarrapar un grapat. Electoralment hi sortiran perjudicades les dues formacions, encara que el recurs als tribunals pot deixar en suspens el nou partit de l’expresident, que, malgrat que mai ha tirat la tovallola de ser novament candidat, és més que probable que el conflicte amb el PDeCAT sigui motiu suficient perquè no concorri a les eleccions i continuï exercint d’eurodiputat i d’expresident de la Generalitat, com és el desig d’una part d’exconvergents que donen per perdut judicialment que Puigdemont pugui tornar de l’exili per poder ser novament candidat a la presidència.

Tot feia pensar que les conseqüències de la pandèmia farien canviar les estratègies de la política en benefici únicament dels afectats. Des del govern català s’ha insistit que una qüestió es la gestió i una altra, els reconeguts conflictes polítics dins de l’independentisme. La teoria està bé i l’executiu intenta portar-la a la pràctica. El dia a dia demostra que la convivència en el si del govern català entre els dos socis és complicada. Ara s’hi afegeix que hauran de conviure consellers dels dos sectors del PDeCAT.

Anar al jutjat hauria de ser l’últim remei. Que li ho preguntin a Messi i al Barça, als quals veurem fer tots els papers abans d’anar a judici, on totes dues parts hi tenen més a perdre que a guanyar.