T’estimo, iaia
Iaia, sé que m’estàs llegint. Vull dir-te que et trobo molt a faltar. Et vull abraçar, acariciar i fer-te molts petons. Però no puc. I em fa por no poder-ho fer mai més. Abans de la pandèmia, cada dissabte ens reuníem tota la família a casa de la meva àvia Carmen per dinar. Era la nostra petita tradició. Rèiem, parlàvem i ens divertíem molt. Tots plegats. “T’estimo, iaia” és el que sempre li deia després de fer-li un petó immens a la galta. Ara ja no puc. I em sap greu que es pensi que l’estem abandonant. Poquet a poquet. De totes maneres, ho fem pel seu bé. I desitjo de tot cor que tot torni a la nostra normalitat. A la normalitat de veritat. T’estimo, iaia. I tan aviat com es pugui, et faré tots els petons i les abraçades que ens ha robat la maleïda pandèmia. Un petó.
Gavà (Baix Llobregat)