Trump aixeca més murs

Donald Trump, el filibuster agent taronja que el darrers quatre anys ha habitat la Casa Blanca, està disposat a passar de la batalla electoral a la batalla judicial, aixecant murs d’impugnació encara que pel camí hi rebregui la credibilitat del sistema que el va convertir en president. I encara que així alimenti perillosos enfrontaments al carrer, l’últim que hauria de desitjar un assenyat senyor de dretes. Res d’estrany, venint d’un personatge capaç d’esquivar lamentables escàndols sexuals en temps del Me Too, de menysprear els veterans de les forces armades d’un país que les venera i de sortir també indemne d’informacions rigoroses sobre l’enginyeria fiscal que li ha permès estalviar-se sucosos impostos. I, sobretot, res d’estrany tractant-se d’algú que està veritablement preocupat per si perd la immunitat. Però no deixa de sorprendre la saca de vots que ha tornat a arreplegar. Si repassem el discurs de presa de possessió del gener del 2017, comprovarem com va gosar ajuntar en un mateix paràgraf ensenyament públic i bandes criminals. O com ja aleshores va deixar caure frases tan cíniques com la següent: “Durant massa temps un petit grup a la capital del nostre país ha aprofitat les recompenses del govern mentre la gent només n’ha assumit els costos.” Ell, que si ha sortit ben parat de la Covid és precisament gràcies a formar part d’un petit grup que es pot aprofitar de les recompenses del poder. Ell, culpable d’amagar el cap sota l’ala durant una pandèmia que ha obligat a assumir els costos als més desfavorits.

Fa quatre anys aquest diari va organitzar una trobada amb ciutadans nord-americans residents a Catalunya per valorar les possibilitats del candidat republicà. En general, entre aquells empresaris i diplomàtics hi havia el convenciment que Hillary Clinton guanyaria folgadament i que, en cas contrari, el càrrec i els contrapesos institucionals apaivagarien l’incendiari discurs trumpista. Com volem aspirar a entendre’l, aquest home, si ni els mateixos nord-americans el veuen a venir?