La segregació és el missatge

Diu Marina Subirats en el llibre Coeducació, aposta per la llibertat que a la nostra societat els perfils d’homes i dones canvien i l’educació ha de contribuir a facilitar els canvis i no intentar imposar models antics. Què vol dir ser nen? Què vol dir ser nena? Coses molt diferents del que significava en el passat. En el passat (franquista) s’instruïa en l’ideari del nacionalcatolicisme i els alumnes eren separats per sexe fins que es va promulgar la llei Villar Palasí el 1970. Han corregut cinquanta anys i multitud de normatives però encara hi ha escoles que practiquen una injustificable segregació pel mateix concepte: ser nen o ser nena (on deuen ubicar el col·lectiu LGTBIQ?). La llei Celaá estableix que no podran rebre finançament públic i a Catalunya una resolució (DOGC, 22 de maig del 2020) retira el concert a 11 centres a partir del curs vinent. Quins són? Canigó (Barcelona), Bell-lloc del Pla i Les Alzines (Girona), Pineda i Xaloc (l’Hospitalet de Llobregat), Institució Lleida (Alpicat), Camp Joliu (l’Arboç), Institució Tarragona (Reus), La Vall (Sabadell), La Farga i Viaró (Sant Cugat del Vallès), tots vinculats a l’Opus. Quant ens costen? Cap a 30 milions d’euros anuals. Per què no s’han de subvencionar? Perquè, amb independència del seu currículum, la segregació és el missatge. El missatge de la diferència natural entre homes i dones a partir de la qual es construeixen els estereotips de la desigualtat de gènere. Perquè per aprendre a conèixer-se, a respectar-se i a conviure, els nens i les nenes han de compartir aules i patis. Perquè el model és la coeducació, no la discriminació.