A l’amic Jordi Gual

M’imagino que et serà fàcil d’entendre que he seguit amb un gran interès l’evolució de CaixaBank i de totes les converses que heu o han tingut amb Bankia. He seguit especialment com quedaves tu dintre de la nova estructura del banc. Hi havia alguna cosa dintre meu que em feia pensar que et deixarien al marge. Per desgràcia és el que diu la premsa. Et vaig fer arribar un correu pocs dies abans de la compra de Bankia en què et demanava un petit favor i em vas respondre molt correctament que faries el que poguessis.

Jo tenia tres bon amics a La Caixa. Tu, Jaume Giró i Isidre Fainé. Tu ja n’ets fora, del teu càrrec de president de CaixaBank. En Jaume Giró fa temps que ja no hi és. Era director general de la Fundació La Caixa i fa alguns mesos es va trobar al carrer, tot i que suposo que d’una manera prou afortunada. Sou dues persones amb les quals coincideixo amb la manera de pensar.

Recordo la teva conferència a l’Ateneu Barcelonès, quan jo n’era el president i tu eres responsable del Servei d’Estudis de La Caixa, i les nombroses converses amb en Jaume Giró sobre el bé i el mal i sobre el futur de La Caixa. Isidre Fainé, qui mana, també és amic meu des de fa una quarantena d’anys. Recordo amb sentiment agradable les converses sobre La Caixa i sobre ell mateix, aquell xicot nascut a Manresa, d’una família obrera, i de les nombroses feines realitzades des d’aleshores. Ara ja no sé quants amics tinc a La Caixa, tres, segur que no. Potser tan sols un. Queden moltes coses per decidir a la nova Caixa i no nego que em fan patir. Tot el que sigui un domicili fora de Barcelona faria entristir enormement Francesc Moragas, el primer director i fundador de La Caixa. Si els serveis centrals o una part van a parar a Madrid, tot l’antic consell d’administració i els antics administradors aniran a fer pessigolles als peus al meu amic Isidre Fainé.

També el nom de La Caixa perilla, tot i que també existeix Caixa Galicia. Els actuals executius de La Caixa són tots castellanoparlants, tot i que he comprovat que algun ha après a parlar una mica el català, un fet que els honora.

Si Catalunya perd La Caixa, encara que sigui parcialment, és com si haguéssim perdut part de la Generalitat. Sense un instrument financer darrerE, la Generalitat tindrà ben poques possibilitats d’avançar uns diners per a una obra pública a la qual s’hagi compromès, tal com fan tots els governs del món, pensin com pensin. Ja he comentat altres vegades que la fusió CaixaBank-Bankia, farà molt de mal a la borsa barcelonina, on CaixaBank tenia un bon paper i controlava altres empreses que també hi cotitzen.

Els nostres dirigents polítics, preocupats com estaven i estan per la situació política, han oblidat el que és l’economia i el que són els instruments financers. També aprecio la diferència que hi ha entre Bankia, –ex Cajamadrid– mal gestionada i amb alguns dels seus membres a la presó i CaixaBank, que ha estat un gran exemple de bona gestió i bons executius. No puc oblidar, però, els 500 milions d’euros destinats a obra social, que no sé on aniran a parar, ja que els accionistes de Bankia tenen molta gana.

Potser m’equivoco i la meitat dels meus temors es podran reduir també a la meitat. Però conec massa bé el Banc d’Espanya, el Ministeri d’Hisenda i el govern espanyol en ple. Per a ells només compta Madrid i els bancs no en són una excepció.