Francesc Cabana
Quadern d’economia
La guerra del 2020-2021
Causa més horror l’atemptat de les Torres Bessones que una sala d’UCI
La Primera Guerra Mundial va ser del 1914 al 1918; la Segona, del 1939 al 1945. I la tercera guerra mundial l’estem vivint ara i serà del 2020 al 2021 o 2022, segons com vagin les coses. Quan parlo de guerra no estic fent una caricatura: els morts hi són, els ferits també, els hospitals són plens i hi ha un daltabaix econòmic que afecta quasi tots els sectors. Les diferències les podem trobar en el fet que aquesta nova guerra afecta tothom sense distinció: no són els joves els que en reben els conseqüències, sinó aquests, els de mitja edat, els vells i els més que vells, ja que ara tenim de tot. El maleït virus no fa distinció ni a l’edat ni a les classes socials. És una guerra mundial, més estesa que les anteriors i que integra tots els països del món amb mínimes excepcions.
Les conseqüències d’aquesta guerra seran semblants a les guerres anteriors. El poble s’haurà de tornar a posar en marxa amb tot el que això suposa de positiu i de negatiu. És negatiu perquè té fàbriques, comerços, magatzems, etc., enrunats o buits i els seus propietaris van per aquests mons de Déu sense saber on aniran a parar. L’únic aspecte positiu, i agafat amb pinces, és que un país com el nostre pot intentar realitzar de nou un dibuix de la seva economia, especialment el de la indústria. L’agricultura seguirà si fa no fa igual i el turisme també.
Com que hem entrat en una nova etapa de la història econòmica que és la de la tecnologia, és de desitjar que en el plantejament de la nova indústria s’hi incloguin els procediments digitals i d’alta tecnologia. L’altre dia veia una pel·lícula en la qual el protagonista buscava amb delit una cabina telefònica. Jo això ho he vist, tot i que no soc un home de cromanyó.
Aquesta tercera guerra mundial pot servir per a aquests nous plantejaments. És una de les lliçons que ens van portar les dues anteriors guerres, i especialment la Segona. No es tracta de la nova aportació de canons, tancs i avions de combat, sinó d’elements que van servir a l’exèrcit però que ara serveixen també a la població no militar, com és el cas de les fibres artificials o del jeep. La guerra tendeix a donar pressa a tots els projectes en marxa. Ho hem comprovat prou amb la vacuna de la Covid-19 i de la qual jo seré usuari amb el número 1.001, sempre que no pugui aconseguir el 1.000.
Comprenc que causa més horror i terror l’atemptat de les Torres Bessones de Nova York, amb l’avió estavellant-se sobre els edificis d’oficines, que una sala d’UCI amb persones intubades esperant el que els arribarà. L’edifici enrunat està a la vista de tothom mentre que els pobres malalts de l’UCI no els pots ni veure la família. En les sales d’UCI han mort més persones que a les Torres Bessones, però el seu efecte ha estat menor.
La tercera guerra mundial serà recordada com a tal durant molts anys, si tenim la sensibilitat necessària. La diferència de comportament entre un ciutadà amb un parent proper mort i un altre ciutadà al qual els morts li han quedat lluny expressa el que no hauria d’expressar, ja que el segon hauria de tenir consciència que una onada de coronavirus té els mateixos efectes letals que els obusos o la metralla. Que Déu ens guardi dels despreocupats i dels infecciosos.
