La culpa és només nostra

Ahir mateix, el pre­si­dent del Grup Popu­lar a l’euro­cam­bra, Man­fred Weber­vo­tin, dema­nava el vot per a Ale­jan­dro Fernández com­pa­rant el procés, “pel seu popu­lisme”, amb el Bre­xit o l’assalt al Capi­toli. Del petit detall que en l’assalt hi va haver cinc per­so­nes mor­tes i que alguns dels assal­tants duien armes o bom­bes caso­la­nes, res a dir. Fa uns dies, l’euro­di­pu­tat del PSOE Domènec Ruiz Devesa com­pa­rava la decla­ració d’inde­pendència sus­pesa amb... la invasió nazi de Polònia! “La Segona Guerra Mun­dial va començar alte­rant uni­la­te­ral­ment una fron­tera. Ha vist el que ha pas­sat al Capi­toli, li sem­bla una broma atemp­tar con­tra l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal?”, es pre­gun­tava en una sessió a l’euro­par­la­ment. “El procés és la pit­jor amenaça que hi ha hagut con­tra Cata­lu­nya”, deia la can­di­data número 2 de Ciu­ta­dans, Anna Grau, també fa uns dies. Podríem anar una mica més enrere: “Amb col­pis­tes ni es nego­cia ni es dia­loga” o “el cop d’estat se salda amb ven­ce­dors i vençuts”, fra­ses de jut­ges, sí, de jut­ges, en cor­reus d’un dels seus xats. “Els que estan al davant de les seves ins­ti­tu­ci­ons, al Par­la­ment i al govern, s’apro­pen més als règims dic­ta­to­ri­als i auto­ri­ta­ris que a una democràcia”, deia Soraya Sáenz de San­ta­maría. O “a Navarra part del govern és d’ETA. I Cata­lu­nya evi­dent­ment es troba en un pro­jecte de rup­tura que és el pro­jecte d’ETA”, de l’exmi­nis­tre de l’Inte­rior Jaime Mayor Oreja.

D’insults, de sor­ti­des de to, d’exa­brup­tes, en tin­dria per omplir tot el diari. Però, saben què passa? Que la culpa és nos­tra, perquè per­dem massa temps fent cas de tot aquest soroll mediàtic, aquest soroll que acom­pa­nya l’ope­ració d’estat, l’ope­ració de ven­jança perquè mai es repe­teixi un èxit com el de l’1-O i, sobre­tot, del 3-O, quan nosal­tres hauríem de fer la nos­tra. Hauríem d’haver pac­tat com s’afron­tava el post-1-O, com s’afron­tava la repressió, com es donava forma a una força trans­for­ma­dora com la que hem vist als car­rers en les dar­re­res dia­des. I això vol dir uni­tat d’acció, no pas uni­tat política. Però no ho hem sabut fer. Hau­rem d’espe­rar una altra opor­tu­ni­tat i que els que la gene­rin la sàpiguen apro­fi­tar.