L’actor que clama ajut

“Si no podem tre­ba­llar, qui es farà càrrec de les nos­tres fac­tu­res?”, es dema­nava l’actor de tea­tre, cinema i tele­visió bar­ce­loní Josep Linu­esa fa poc més de qua­tre anys en una entre­vista que va publi­car aquest diari. Ho deia en ser inter­ro­gat sobre el fet que molts actors i actrius cata­lans havien d’emi­grar de forma pun­tual a Madrid per con­ti­nuar tre­ba­llant. En els dar­rers anys, a ell no n’hi va fal­tar, de feina, i la seva cara es va fer ben cone­guda gràcies a sèries com Vent­delplà, Nis­saga de poder o Amar es para siem­pre. Com ell, actors i actrius han anat ser­pen­te­jant per una pro­fessió que té la cara ama­ble de fer-te cone­gut a través de la pan­ta­lla o l’esce­nari, tot i arros­se­gar algu­nes, o mol­tes, man­can­ces en l’àmbit labo­ral. Anar fent, i si sor­tia algun pro­jecte de tea­tre, tele­visió o cinema interes­sant i amb èxit, tot això que hi guanyàvem. Però en uns mesos tot s’ha des­plo­mat i el món pandèmic que ens toca viure ha estat devas­ta­dor per a molts sec­tors. Per al de la cul­tura també, o també espe­ci­al­ment. Fa tres dies que el nom de Josep Linu­esa ha sonat fort, no pas per la seva feina, sinó jus­ta­ment pel con­trari. “Amics, en tinc 54, soc actor i fa més d’un any que no tinc feina. L’última em va por­tar a Mèxic i ja soc aquí, sense ingres­sos ni ajuts.” Quan el món ens engo­leix, hem d’inten­tar treure el cap per poder res­pi­rar. Linu­esa va escriure aquest tuit diu­menge, i hi dema­nava subs­crip­tors per al canal de You­Tube, amb fil­ma­ci­ons sobre els car­rers de Mèxic, que ha deci­dit obrir “per poder rebre alguna cosa”. Li calien 1.000 subs­crip­tors, i en poques hores en va acon­se­guir més de 32.000. Linu­esa s’ha hagut de rein­ven­tar, com tants d’altres, músics, actors, tre­ba­lla­dors de la res­tau­ració. I hem vist, d’una banda, que les xar­xes soci­als, sovint tan des­pi­e­ta­des, en algu­nes oca­si­ons ens fan cos­tat, i, de l’altra, que la soli­da­ri­tat de la gent és impa­ra­ble i impa­ga­ble.