Esperant el 15-F

Entrem ja en la recta final de la campanya, no sé si amb el vot més clar, però sí amb més ganes que arribi diumenge. Havent superat uns blocs informatius feixucs sota els criteris dictats per la Junta Electoral, tediosos debats televisius amb intervencions previsibles i els seus inefables minuts d’or, propostes vaporoses, prou ambigües per no comprometre a res. Pocs al·licients en definitiva que ajudin a tirar avall, com un bon glop d’aiguardent, tota la xerrameca mitinera, les promeses mil vegades fetes i mil vegades incomplertes, les consignes de partit, els tòpics, les evasives, els missatges encapsulats en hora de màxima audiència, les cortines de fum per emmascarar la pròpia incompetència...

No dic que no es pugui aprofitar res de la campanya, ni que no hi hagi aportacions que calgui tenir en compte. Però les paraules s’esvaeixen i, al final, el que compten són els fets. Haurem d’esperar al 15-F per sortir de la nebulosa i tocar de peus a terra. Per veure quin rumb fixen les urnes, comprovar si tot això dels vets i les línies vermelles anava de debò o era pura pirotècnia electoralista. Per saber si es busquen tots aquests recursos que tant ens falten per refer l’economia i recuperar tots els retards acumulats. Si es treballa pel país i la gent que tothom diu que defensa.