Gran sobirà de cos petit

“La paraula és un gran sobirà que amb un cos petit assoleix efectes divins.” El filòsof i professor emèrit de la UdG Joan Manuel del Pozo cita el sofista Gòrgies en una magistral conferència sobre, justament, el valor de la paraula, de la qual extraiem algunes perles per comprendre la naturalesa de les coses –i la nostra, de fet. Continua Gòrgies: “Unes produeixen dolor; d’altres, plaer, unes espanten, d’altres infonen coratge i unes altres amb persuasió perversa enverinen l’ànima.” Extraordinària atribució de la qual quedem advertits tant pels seus beneficis com maleficis. Un altre autor, Lluís Vives, humanista del XVI: “Com més gran és el poder d’algú més ha d’agermanar-se amb la probitat i amb la més gran prudència. Si lliurem la facultat de parlar als que es troben mancats d’aquestes virtuts, mai no aconseguirem fer-los bons oradors –polítics–, sinó que haurem donat armes a furiosos energúmens.” Per pensar-hi quan anem a votar, que no se n’amaguen pas. Wittgenstein, filòsof del XX: “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món. Si el meu llenguatge és pobre, simple, obtús, la meva realitat vital és pobra, simple, obtusa. D’allò que no es pot parlar més val callar.” Què pensaria en aquests temps d’incontinències virals? Òbviament Del Pozo diu molt més que el que s’intenta recollir en aquest breu text –diu i convida a reflexionar. Fent un símil amb Aristòtil, del qual no s’oblida, tota la seva exposició s’encamina a transmetre els valors ètics que fonamenten la vida humana i hi donen sentit. La trobaran a Joanmanueldelpozo.cat .