Descobrir

Les negociacions entre JxCat i ERC per investir Pere Aragonès president de la Generalitat m’enxampa llegint. 2017. Dietari d’un any convuls, de J.N. Santaeulàlia, publicat per Editorial Gavarres. Els el recomano. I no només perquè hi trobaran una lectura subjectiva dels fets d’octubre d’aquell any sinó i, sobretot, perquè hi ha un munt d’anècdotes, reflexions i descripcions que els faran pensar. Algunes perquè les compartiran. D’altres perquè els enriquiran. I unes altres perquè els connectaran amb una manera de fer i de ser que traspuen saviesa i seny. Aquella mena de saviesa que procura una actitud que si aquells que ens han de governar –o aspiren a fer-ho– la tinguessin, aniríem pla més bé. Però és clar que els supera el rancor i el menyspreu i no pas les ganes d’avançar plegats cap un objectiu comú, que el tenen. Santaeulàlia diu: “L’home savi s’indigna però no s’emprenya mai”, i rellegint el Daodejing, l’obra cabdal del taoisme, ens recorda: “El savi guia el poble caminant darrere el poble.” Un poble que sap què vol, i així ho ha demostrat en cada crida electoral. Una ciutadania, hereva de la manera de pensar de la senyora Rosita que, fent cua per pagar a la fruiteria, li diu: “El pare sempre em deia que, al món, no hi ha res per inventar. Només coses per descobrir.” Escolteu el poble. No us embarranqueu en disputes inútils i estèrils. Parafrasejant Pla, Santaeulàlia diu: “De res serveixen els retrets, les rancúnies, la malvolença i la venjança, això només és per als cors més primaris.” I ens recorda un pensament de Rachel Cusk a Transit: “Sigui el que sigui que puguem creure de nosaltres mateixos, som el resultat de com ens han tractat els altres.” Que l’altre és vital perquè nosaltres puguem ser, ja ho deia Llull. No cal inventar res. Només descobrir que es pot viure junts en la diferència: hi ha més elements que ens apleguen cap a un mateix objectiu que no pas que ens en separen.