Pla quirúrgic per al turisme

Deixem enrere les vacances de Setmana Santa constatant que les mesures per frenar el virus entenen de classe social, que el món segueix ple de cretins que no diferencien entre defensa de la llibertat i respecte per als altres i que tots acabarem pagant les imprudències dels més macabres. Malgrat l’ús indegut que en fan alguns quan es relaxen les mesures, podem convenir que de cara a l’estiu correspondria fer mans i mànigues per ajudar a ressuscitar el sector turístic, font de subsistència de milers de famílies. Només la vacunació en massa pot assegurar una temporada d’estiu similar a l’era previrus, però aquest escenari no està garantit i el retorn a la normalitat absoluta no el visualitzen ni els optimistes de mena. La Cambra de Comerç calcula que Catalunya deixarà d’ingressar 25.000 milions d’euros només mirant cap al sector turístic, el qual, durant l’any passat, va passar de representar el 13% del PIB a un raquític 5%. Més enllà del debat sobre la sostenibilitat de l’actual model turístic –aquesta crisi obliga a afrontar-lo amb tots els ets i uts– sembla obvi que la remuntada econòmica del país també s’ha de basar a revifar aquest sector i en el fet que no es pot deixar ningú enrere, tampoc qui durant anys ha apostat pel turista estranger que persegueix sol i platja i que ara és el més penalitzat per la pandèmia. Cal agafar el bisturí i començar a dissenyar accions quirúrgiques, comarca a comarca: ajudes directes al sector, abaixada d’impostos, campanyes de promoció... Pensar molt bé com salvar el sector però garantint que al fons de la piscina sempre hi haurà aigua.