Vox no surt del no-res

S’ha hagut de fer viral el vídeo del debat de la SER amb els candidats a presidir la Comunitat de Madrid perquè molta gent s’adoni que a tot arreu tenim un problema molt greu amb el feixisme. La miopia de la societat, quan parlem de l’expansió de l’extrema dreta, ha estat de tal calibre –i no n’estic exempta– que més que de gran quantitat de diòptries s’ha de parlar de ceguesa absoluta. Vox no ha sorgit del no-res. Sense un terreny prèviament desbrossat, adobat i ben regat, la formació feixista no hauria fet el salt a les institucions. Fins a arribar a l’assalt definitiu, l’extrema dreta ha fet passos de formigueta, discrets però a la vista de tothom. I ha anat teixint tota la xarxa que ara li dona cobertura, amb el vistiplau, o si més no la connivència, dels que deuen pensar que les solucions als problemes cauen del cel. Vox no escamparia el seu racisme, el seu masclisme i la seva manca d’escrúpols si prèviament no s’hagués fet un lloc entre jutges, policies i mitjans de comunicació, entre altres estaments. I ja no parlem de les forces polítiques que toleren els feixistes com a companys de viatge –fins i tot Pedro Sánchez ha agraït els seus vots puntuals, disfressant-los de sentit d’estat–. Potser a alguns polítics ja els està bé tanta barbaritat, com a fórmula per blanquejar el que ells facin o diguin. Al costat del discurs de l’extrema dreta, tot pot semblar més democràtic del que ho és. Perquè en aquesta societat som tan estúpids que encara apareixerà un partit promovent un cop d’estat i ens quedarem tan amples afirmant que almenys Vox passa per les urnes.