El voraviu
Flipo amb Biden
I em podria morir si Felip VI creu Ayuso i es nega a ser còmplice
Què podem esperar d’un paio que diu coses com que “no hi ha res més constitucional que construir convivència”? Que els passa? Perden les nits? Han agafat el manual equivocat? Com pot ser que un president del govern i la seva camarilla es creguin que poden fer passar per conversa geoestratègica la ridícula imatge de caminar al costat d’algú que ni el mira per més que prova de captar-ne l’atenció? La imatge de les cares de Sánchez i Biden, no els ha recordat la infància al darrere de l’atenció d’un mestre tip de tu? Senyoreta!, senyoreta! Que m’han agafat un llapis i les galetes de l’esmorzar! A veure si és que allò que ens venen com a geoestratègia no és res més que això que ahir vam veure en viu i en directe. Que no és res més que fer el ridícul provant de tocar cuixa en un passadís d’un edifici de Brussel·les i després defensar-ho públicament. Explicar-ho com una reunió de treball d’altíssims resultats. La indiferència de la mirada de Biden acompanyarà sempre més la política exterior espanyola. No sé què els passa, als nord-americans amb els espanyols, però estimo la solució Biden. La trobo una recepta efectiva, el xarop adequat per a algú que no es posava al telèfon a Torra i que té muntat el circ que té muntat amb la taula de diàleg. No sé vostès, però jo ara m’acabaria de partir el cul si el rei dels espanyols fes cas a Ayuso, que ahir hi tornava a insistir. No firmi els indults, va, majestat. Són un parany.