Pobre llentiscle!
Temps era temps, els boscos catalans litorals i prelitorals eren rics en arbres llentiscles. Els seus grans troncs tenien una capacitat calòrica superior als d’alzina i olivera. Amb la industrialització, va arribar al màxim l’explotació dels arbres, baies i resines: l’oli de llentiscle per a l’enllumenat, el màstic per segellar finestres, els emplastres odontològics, la llenya per cremar, les carboneres, entre altres usos. De tal manera que els arbres llentiscles van desaparèixer i a l’Empordà només en resten un de catalogat a Torrent, i tres no catalogats que estan camuflats i protegits enmig d’oliveres, en un racó del Baix Empordà que em guardaré ben bé prou de revelar-ne mai a ningú la localització. Quan tresco pels camins del Baix Ter, sovint em trobo gent furtiva que marxen amb furgonetes carregades a rebotir de llentiscle. Cada cop més. Si des de la Generalitat i les corporacions municipals no s’actua davant d’aquest espoli, el llentiscle d’arbust farà la mateixa fi que els arbres.
Gualta (Baix Empordà)