Un mal dia, ministre?

Ha quedat clar, clar, clar. Encara que dijous el ministre de Seguretat Social ens la va entrar amb molta vaselina i va dir-nos que hauríem de triar entre “un ajustament moderat” de les pensions o “treballar una mica més”, mentalitzem-nos que la dicotomia és falsa. Mentalitzem-nos que això anirà d’una “rebaixa considerable” o “treballar de més com uns matats”. És el que hi ha al darrere de l’espectacle en dos actes que ens ha ofert José Luis Escrivá. Primer acte, dijous: entrevista a TVE i tot allò dels “baby boomers”, el “factor de sostenibilitat” i el nou “mecanisme d’equitat intergeneracional” que ens va temptar de posar-li com a cataplasma al clatell. Però ara resulta que ahir, divendres (segon acte), en roda de premsa, ens diu que tot el que havia sortit per aquella boca d’infern dijous era “un parlar en veu alta”, que no va tenir “el millor dia” i que “no va saber transmetre adequadament certesa”, ja que va parlar “d’una cosa que encara està per definir”. Entre altres fineses, resulta que govern i agents socials tenen marge fins al 15 de novembre per acordar el nou mecanisme. Així què? Creiem que el ministre és tan dròpol per parlar “en veu alta” a TVE? Ara que no ens sent ningú, oi, ministre? És tan soca per donar per feta una negociació amb sindicats i patronal a la qual li falten cinc mesos? De veritat vol que ens creiem que no va tenir el seu millor dia? Com li diria l’àvia Neus, vagi a robar al camí ral!