Opinió

Tribuna

Desbordar la sanitat desbordada

“L’atenció prioritària de la Covid havia comportat deixar de diagnosticar el 2020 entre el 40% i el 50% de patologies cròniques, com alguns tipus de càncer”

Es veu que no calia cap campanya imaginativa, ni cap estratègia trencadora a les xarxes socials, ni pagar una milionada a un dels influenciadors de moda perquè transmetés el missatge a través de la seva plataforma. No. Si es buscava que el col·lectiu de joves desbordessin la capacitat dels centres de vacunació i fessin cues virtuals quilomètriques per aconseguir una cita només calia fer por. Una de les emocions primàries de l’ésser humà que provoca una resposta més ràpida i efectiva. La societat del coneixement doblegant-se a un instint bàsic. La incidència i el contagi de la nova variant Delta entre els col·lectius més joves ha estat decisiva perquè el govern català avancés les vacunacions i, malgrat que s’esperava una resposta massiva, en cap cas de les proporcions que ha acabat sent. Els més malpensats afegeixen una altra raó més perversa a la por d’agafar el virus: que anar que et punxin s’ha posat de moda entre els joves. Immortalitzar el moment amb el mòbil guanya punts en una vida marcada per les instantànies.

DONCS MILLOR QUE SIGUI AIXÍ i que adolescents i joves canviïn el xip, deixin de banda la sensació d’immortalitat que envolta aquest període vital i actuïn per protegir-se. Els episodis dels darrers dies amb els brots de coronavirus en viatges de fi de curs a Mallorca i Menorca segur que han influït o, si més no, han estat l’excusa perfecte perquè les famílies s’hagin assegurat que els seus nois i noies entraven al portal de Catsalut per demanar hora. En tot cas, però, parlem que la gran majoria de casos que es donen en la franja de 12 a 29 anys no són greus i no calen hospitalitzacions. Res a veure amb l’escenari dantesc de mesos enrere en què les entrades a l’UCI i les morts s’acumulaven dia a dia. La vacunació massiva de la població s’ha demostrat efectiva per reduir els pitjors efectes de la Covid-19 i això no ho pot rebatre ni el més exaltat membre dels col·lectius antivacunes, que, ara que hI penso, fa temps que no els sentim.

LA CARA ÉS LA RESPOSTA positiva del jovent, que encara se sent part de la comunitat. La creu, perquè sempre n’hi ha, torna a afectar la sanitat primària, que altre cop davant l’enèsima revifada de casos del virus alerta d’un nou col·lapse que arriba quan encara no s’ha pogut tornar a la normalitat de l’assistència presencial. Poc se’n parla, de les conseqüències socials derivades de la pandèmia. De com s’han anat imposant amb el temps les consultes telefòniques amb el metges de família que intenten determinar la malaltia pel to de veu, el retard en les proves i en els diagnòstics o la pràctica desaparició de les visites presencials a excepció de les urgències. Mai els CAP havien estat tan buits d’usuaris habituals i tan plens d’ordinadors i telèfons. Aquells que s’han convertit en centres de vacunació ajuden a agilitar la immunització entre la població, però els seus responsables adverteixen que aquesta decisió ha comportat renúncies, l’abast de les quals encara està per veure. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, Antoni Sisó, recordava que els professionals de l’atenció primària han estat des de l’inici a primera línia de la guerra contra la Covid-19. Deia, i amb raó, que segurament els CAP no eren tan mediàtics com els hospitals, però que el seu paper en la lluita contra el coronavirus ha estat crucial.

TAMBÉ DONAVA UNA DADA ESFEREÏDORA es miri com es miri. Constatava que l’atenció prioritària de la Covid havia comportat deixar de diagnosticar el 2020 entre el 40% i el 50% de patologies cròniques com la hipertensió, la diabetis i alguns de càncer. Reconeixia sense embuts que els metges i les metgesses estaven desbordats, que faltaven mans i que l’arribada de centenars de nous casos no ajudava gens a intentar recuperar els ritmes perduts i aprofitava per reclamar, un cop més malgrat la poca resposta que s’ha obtingut fins ara per part del govern, una major inversió per garantir “poder fer la feina amb dignitat”. Frases com aquesta obliguen a mirar enrere i a recordar com de cofois els ciutadans d’aquest país omplien balcons i terrasses aplaudint la feina i la dedicació dels professionals de la medicina. Que sí, que el reconeixement i l’homenatge aixequen l’esperit, però molt millor que arribin els diners suficients per recuperar una sanitat de la qual tothom, infants, joves, adults i vells, farà ús un dia o un altre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.