Insensats

Després de veure com a la demarcació de Girona s’ha passat d’un índex de transmissió de 75 a un de quasi 700 per cent mil habitants, això ens fa pensar que les decisions preses segueixen essent desencertades. No n’hem après, d’aquest any i mig de pandèmia. N’estem una mica tips i cansats de sentir la matraca de la “responsabilitat” buidant-la de contingut i de sonoritat, fent-se fonedissa a les oïdes dels humans. I la insensatesa és de tal magnitud perquè no es té en compte l’usuari a qui va dirigida aital expressió. Però, què ens està passant en aquest darrer any? És tanta la ignorància d’aquells que ens alliçonen dia sí dia també? És tanta la insensatesa d’aquells que ens alliçonen fent-nos creure que la responsabilitat només és individual? Senyors, hi ha una responsabilitat col·lectiva, aquella que es perd quan es dilueix en el grup o en el gran grup. I de res serveixen les crides, les alertes i les recomanacions genèriques llençades al buit d’un mar de persones siguin adolescents, joves o persones de mitjana edat. Qui no sap manar només fa que recomanar. L’aturada de la desescalada ha coincidit amb el gran rebrot de contagis, després de Sant Joan, amb l’apertura de l’oci nocturn i amb els viatges de fi de curs. Malavinguda sigui l’estranya casualitat. La massa humana, per naturalesa ancestral, perd el control voluntari davant emocions intenses. Això és de manual. Des del primer dia s’han ignorat els altres vulnerables, els joves, que representen la naturalesa humana en tota la seva complexitat. Es passa de la consciència individual, o pas previ a la responsabilitat, a la col·lectiva o irresponsable en determinades condicions que alteren la percepció racional del perill.

Responsabilitat ve del llatí responsum, que significa la capacitat per complir una obligació contreta o paraula donada. Cada col·lectiu d’edat té un concepte diferent de la responsabilitat que no coincideix amb els dels altres. I quan els polítics s’obliden de la realitat aplicada a governar, manar i comunicar bé, deixen el seu responsum i es converteixen en insensats. Em pregunto si la ciència els serveix de res, perquè avui sabem molt bé com respon l’ésser humà, tant individualment com a col·lectiva. Sociòlegs, psicòlegs, educadors i sanitaris en saben una mica i bé estaria escoltar-los.