És la mateixa guerra santa

Hi ha la versió científica d’Ana Botella, aquella que diu que una poma i una pera mai poden sumar dues pomes, o sigui que un matrimoni és cosa d’un home i una dona, perquè dos homes i dues dones no és el mateix, s’hi va ben esforçar i embolicar, potser ha d’estudiar una mica més? També es pot treure a passejar per la ciutat un bus amb l’impressionant lema que els nens tenen penis i les nenes, vulva, no ens enganyéssim pas. O suprimir un anunci televisiu perquè hi surt una parella de lesbianes formant família, la qual cosa podria ferir –ha de ferir?– dolorosament la sensibilitat dels clients (televisió russa, recentment). Primer passa tot això i després augmenten les agressions al col·lectiu LGTBI: 515 episodis registrats pel Ministeri de l’Interior el 2019, un 20% més que l’any anterior, i el 2021 del desconfinament està ensenyant la pitjor cara. A la Corunya, Samuel Luiz assassinat a cops, per exemple. Per un altre costat tenim una constant adulteració del concepte de llibertat d’expressió que els jutges beneeixen malgrat impliqui generar odi a través de mentides contra els col·lectius més vulnerables (cartell electoral de Vox utilitzant els menors no acompanyats) i resulta que quan són ells –Vox– els ofesos per les il·lustracions satíriques d’El Jueves, s’atribueixen l’honor danyat de tots els espanyols i corren a assenyalar l’editor de la revista incitant algú a exigir responsabilitats quan el vegin entrar o sortir del seu despatx. Saben què vol dir exigir responsabilitats? Bàsicament Charlie Hebdo o Samuel Paty, és la mateixa guerra santa!