Deixem-ho en un empat

La pandèmia no ens ha fet millors. Ens està mostrant tal com som. Un sac de contradiccions. Ja farem prou que quan ens en sortim no siguem pitjors. No vull pas dir que en temps de Covid no hi hagi hagut actituds individuals i col·lectives que no siguin dignes d’admiració. N’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà. Investigadors, científics, metges, infermeres, mestres, voluntaris d’entitats socials, alguns polítics –tot i que no estigui de moda dir-ho– ens han mostrat la millor cara de la societat. Però també hem vist la pitjor: ignorants que han aprofitat la fama per escampar l’estultícia; el feixisme disfressat de llibertat; la ineptitud d’alguns governants; la insolidaritat dels països més rics; la cobdícia per fer fortuna aprofitant-se de la malaltia; la veritable fractura social entre els cada vegada més pocs que tenen cada vegada més i els cada vegada més que tenen cada vegada menys. Han quedat molt lluny els aplaudiments a les vuit del vespre des de terrats, balcons i finestres i comencen a proliferar les protestes massives a peu de carrer dels que es consideren enganyats i que creuen que se’ls estan retallant drets fonamentals. El cansament fa estralls. Fatiga pandèmica, en diuen. Els sanitaris parlen d’esclavatge i ja no sortim a aplaudir-los, descobrim la condició humana dels investigadors i ens avorreix la xerrameca dels xarlatans de tertúlia. La travessa s’està fent molt llarga perquè no sospitàvem que ho seria tant. O no volíem que ho fos tant. Hem vist com s’han descobert vacunes en temps rècord, però també com s’hi està mercadejant. I veiem que les certeses s’esfumen a cada nova onada del virus. Ens diuen, diem, que hem après la lliçó i que la ciència, la sanitat, l’educació i el clima han de ser la prioritat, mentre es preparen lleis de seguretat nacional que deixen en ridícul els estats d’alarma. La pandèmia no ens ha fet millors. Com a molt, deixem-ho en un empat.