La pluja necessària

Avui ha de ploure. I demà també. És la pluja necessària que arriba per redimir el país de tant patiment i tanta suor. Pluja d’estiu per fer que l’estiu no sigui un infern de foc als boscos, per arrencar dels carrers de la ciutat la xafogor insuportable que converteix qualsevol gest en un acte de penitència. Pluja per esbullar els cabells i aclarir les ments. Cal que plogui pel bosc però també per algunes ments preclares a les quals l’estiu no prova. Si avui plou, tots aquells que van sortir dissabte passat en manifestació a Barcelona per dir que això de la Covid-19 és una enganyifa que ho tornin a fer, vejam si l’aigua se’ls emporta les idees. Que surti al carrer també Pablo Casado i que netegi la llengua al raig batent de l’aigua. Redéu, que necessària, la pluja!