Després de l’incendi no ve la calma
Fa mal veure les flames i les cendres, aquests dies. I encara en fa més el silenci que queda després del foc, l’esterilitat de les polítiques que en deriven. No podem quedar satisfets amb la concessió d’algun ajut per danys, ni amb quatre paraules boniques cap a la feina de bombers i pagesos. Cal actuar diferent: amb previsió, creativitat i convicció. El 64% del territori de Catalunya és bosc, i ha estat abandonat i menyspreat en el pensament urbà que condiciona les polítiques del país. Necessitem accions immediates, regeneradores i amb criteris locals per al territori forestal i rural, accions que no són necessàries només per a la gent de la zona, sinó que són l’única base possible per construir-ho tot per a tothom. Després de l’incendi no pot venir la calma. Les imprudències van més enllà de llençar una burilla per la finestra, i la responsabilitat política davant l’abandó insostenible dels boscos i de la terra també és imprudent i vergonyosa.
Madremanya (Gironès)