Si l’arbre no deixa veure el bosc

Aquest estiu hem vist els efectes del foc a Catalunya i els mitjans de comunicació s’han abocat a explicar el resultat de la irresponsabilitat col·lectiva i la mala gestió de la massa forestal. Sempre he defensat el paper dels mitjans de comunicació i els seus professionals, en tots els àmbits. Matar el missatger és la tàctica fàcil que no soluciona cap problema. I el del foc tampoc. Conèixer l’abast del problema és cabdal per fer-hi front.

En aquest cas, però, els periodistes i els mitjans hem de fer una reflexió. D’alguna manera el nostre deure davant la societat és mantenir viu l’esperit crític, alimentar la capacitat de denúncia, reivindicar en benefici de tots. Almenys jo sempre ho he entès així. El periodisme de carrer, el que es fa al dia a dia, permet contextualitzar i acumular coneixement per veure a venir algunes situacions abans no passin. On eren tots aquests mitjans, tots aquests periodistes, quan els boscos que han cremat eren bruts i deixats? On eren que no van denunciar l’estat lamentable de la massa forestal a Catalunya? I on és l’esperit crític per alertar de la incapacitat que pateixen els propietaris per gestionar uns terrenys que no els aporten beneficis i dels quals en poden fer ben poca cosa encotillats en una normativa creada per salvar un arbre, a vegades, en perjudici del bosc.