Un Nuremberg espanyol

Fa just 75 anys la democràcia va fer un pas enda­vant amb la lec­tura de les sentències del judici de Nurem­berg. Gran part de la jerar­quia nazi va haver de res­pon­dre pels seus crims, que van que­dar irre­vo­ca­ble­ment demos­trats per cen­te­nars de tes­ti­mo­nis i milers de docu­ments. Era l’inici de la justícia uni­ver­sal, amb la intenció clara de fer més difícil, a par­tir d’aquell moment, que les elits d’un estat come­tes­sin crims legi­ti­mats per les seves pròpies lleis. Des d’ales­ho­res van con­si­de­rar que aquest tipus d’agres­si­ons mas­si­ves, a par­tir d’aquell moment, afec­ta­ven tota la Huma­ni­tat.

Nurem­berg s’hau­ria pogut millo­rar. Els jut­ges van ser nome­nats pels gua­nya­dors de la Segona Guerra Mun­dial, un fet que en min­vava la impar­ci­a­li­tat. I les nou exe­cu­ci­ons a la forca con­te­nen, ine­vi­ta­ble­ment, un mis­satge de revenja. Però el judici va ser­vir per demos­trar de forma inequívoca, davant del poble ale­many i del món, que els crims van ser reals i que els cri­mi­nals podien ser cas­ti­gats pels seus actes.

A Ale­ma­nya, Itàlia i el Japó va haver-hi judi­cis i con­dem­nes con­tra els jerar­ques del fei­xisme i el mili­ta­risme. Però mai no hi va haver un Nurem­berg espa­nyol. Els crims de la dic­ta­dura de Franco no només van que­dar impu­nes, sinó que ni tan sols es van poder demos­trar en un judici. Els pis­to­lers falan­gis­tes, els apa­rells de la repressió, els jut­ges sumaríssims i els mili­tars revol­tats van obte­nir el premi de que­dar-se en els seus càrrecs i, fins i tot, de trans­me­tre en herència els pri­vi­le­gis adqui­rits.

Per això els jut­ges i magis­trats espa­nyols com­ba­ten amb aquesta fúria la justícia euro­pea, empa­rats per la dreta i els apa­rells de l’Estat. Saben que algun dia les pre­va­ri­ca­ci­ons i les ven­jan­ces que els carac­te­rit­zen poden tor­nar-se con­tra ells. I aquest dia el món serà una mica millor, una mica més lliure i una mica més democràtic.