Partitures de figuerencs

Sobretot per a cobla, i que han estat interpretades aquest diumenge a la sala Monturiol del Cercle Sport figuerenc. A càrrec de –per ordre alfabètic– Carles Coll, pianista; Marina Geli, violoncel·lista; M. Rosa Oliveras, rapsoda, i Clara Valero, soprano. No podien pas ser-hi tots els compositors empordanesos, però la mostra de productors de música indígenes ha representat els quasi dos segles de què en tenim referència. Dels escollits, Pep Ventura, fill de militar i nascut accidentalment a Alcalá la Real (Jaén), segurament el més popular perquè va inventar la tenora, va transformar la sardana curta en llarga –i en va compondre 312- i va metamorfosar els “tres quartans” en la cobla moderna d’onze músics. Seguint el pas del temps, l’havanera Anís Barcino, del també vuitcentista Albert Cotó, que va compondre sobretot sarsuela, cambra i ball –valsos, masurques, polques i rigodons–. Del salt del XIX al XX vam sentir sardanes d’Antoni Juncà, músic militar; del violinista Enric Sans, i del flautista Simó Gratacós. De la seva filla M. Rosa Gratacós, pianista, dues cançons sobre poemes de Fages de Climent –la popular Oració al Crist de la Tramuntana– i de Montserrat Vayreda. De Francesc Basil, cosí de Gratacós, destaquem l’estrena de tres impressions musicals d’aire debussynià abraçades a tres poesies de Víctor Català, molt ben rebudes pel públic. Ja del XX, més sardanes del pianista Lluís Bonaterra i, plenament del segle passat, les de Florenci Mauné i d’Agapit Torrent –dedicades respectivament a la filla i a la muller–, i Nana per a un infant, de Jaume Cristau; aquests tres darrers, músics polifacètics i professionalment lligats a orquestres, conjunts i enregistraments. La sala de l’Sport figuerenc va quedar petita pel gran interès que va despertar el recital; i els intèrprets van lluir-se en l’execució. Per assolir una més bona comprensió de la lletra de les cançons, ens va semblar una bona iniciativa la de recitar algun dels poemes abans de ser cantats. Una vegada més l’infatigable Carles Coll, malgrat la jubilació –o en part per això-, ha empès la propagació musical, en aquest cas de compositors de casa seva per a l’oïda i satisfacció dels seus conveïns. Per aclamació a l’acabament del recital, aquesta iniciativa es tornarà a celebrar l’any vinent. La vetllada va concloure amb el recitat seguit del cant de l’Oració..., de Fages, i de L’Empordà, de Maragall i Morera.