Guerra lingüística
La meva llengua materna és el català. El parlo a casa des que vaig néixer i és la llengua que parlo amb els meus amics i el meu entorn en el dia a dia. Però visc en una bombolla. La setmana passada un conegut em va dir, sorprès, que se li feia estrany que algú de la meva edat parlés en català. Em va confessar que als pobles de la zona on treballa gairebé cap jove en parla, i no passa només aquí. A Catalunya és cada cop més habitual trobar gent que no parla català o que ni tan sols l’entén. M’omple d’impotència veure com la llengua amb què he crescut està caient en el camí de l’extinció. Som una terra amb una llengua immensament rica, però ens trobem en una lluita constant per intentar mantenir-la. En aquesta guerra lingüística, els joves que insistim en parlar en català som la resistència.
Esparreguera (Baix Llobregat)