Llibreries

Aquest dis­sabte se cele­bra arreu el Dia de les Lli­bre­ries, espais que demos­tren que amb com­promís, sacri­fici, ima­gi­nació i passió s’han fet vitals per la nos­tra salut. La lli­bre­ria des­perta les ànsies de lle­gir, de conèixer altres vides i altres mons. Són espais de refugi, de referència, de desig, de lli­ber­tat. Perquè quan hi entrem desit­gem tro­bar un lli­bre, aquell lli­bre que bus­quem. Però com que ens dei­xem seduir per la vista, el que ens ense­nya i mos­tra la lli­bre­ria ens pot fer can­viar d’idea i sor­tir amb un altre lli­bre o amb més d’un. I desit­gem arri­bar a casa per poder començar a lle­gir-los. Les lli­bre­ries no són només els inter­me­di­a­ris impres­cin­di­bles entre l’escrip­tor i el lec­tor. Orde­nen conei­xe­ments, adver­tei­xen de sàvies nove­tats o selec­ci­o­nen títols impe­ri­bles. Si no tenim un-a lli­bre­ter-a de capçalera estem per­duts. Són els met­ges de l’ànima i ens recep­ten una poe­sia, un assaig, una novel·la, un títol capaç d’acom­pa­nyar en la desgràcia i en la feli­ci­tat, en el pati­ment i en la joia. No em direu, doncs, que els que tre­ba­llen perquè ens arri­bin aquests arte­fac­tes comu­ni­ca­tius tan pode­ro­sos que són els lli­bres, que tenen aquest poder de gene­rar emo­ci­ons, d’enri­quir-nos, d’eixam­plar les nos­tres mires, de fer-nos viat­jar, de fer-nos créixer, de fer-nos viure, no són dig­nes de reco­nei­xe­ment. Aquest cap de set­mana i cada dia. Dis­pen­sen el mate­rial que ens convé per enfor­tir l’espe­rit crític i per con­for­tar l’ànima. I això ho fan pos­si­ble les lli­bre­ries en col·labo­ració amb els escrip­tors, els peri­o­dis­tes, els edi­tors i els lec­tors. Un exèrcit d’artis­tes que per com­ba­tre el virus de la ignorància, del des­co­nei­xe­ment només dis­po­sen d’una única eina: la paraula, el lli­bre. Tre­ba­llen perquè cada lec­tor trobi el seu lli­bre i que aquest arribi a molts lec­tors. I aquesta és una història que no podríem lle­gir si no hi hagués lli­bre­ries.