Vacunar-se

Apunt per entomar la sisena onada i amb els percentatges de població vacunada dels més alts d’Europa, a Catalunya encara ressona la pregunta: vacunar-se o no vacunar-se? Majoritàriament, els experts, epidemiòlegs, professionals de la medicina ja no gosen fer-se forts en la seva presa de posició a favor de les vacunes i en les lleis que s’haurien de tirar endavant per assegurar que fos d’obligat compliment per a tota la població anar-se a punxar. La majoria opten per fer pedagogia i convidar aquells que no volen vacunar-se sota cap concepte ni amenaça, que s’informin. I aquesta voluntat pedagògica consisteix en allò tan bàsic que és demanar a aquells incrèduls que busquin, que llegeixin, escoltin, mirin, que no els faci mandra contrastar parers. Perquè els hi va la vida. I, després, un cop fet aquest exercici, quedar-se amb una opinió, amb la més ben raonada i a la qual dona suport la comunitat científica, que recordem que és la que té el coneixement. No val fer cas d’aquella que reforci el que nosaltres ja pensàvem, no. Sovint la bona, la que realment et convé, és aquella que t’ha fet pensar i trontollar, precisament, aquells plantejaments que tenies abans de posar-te a buscar. Fer recerca ens farà dubtar més encara, segur. Però això també ens farà més savis per prendre una decisió. Tindrem més eines per calibrar quina opinió hi toca més i, tal com et diuen les autoritats sanitàries, les possibilitats d’encertar-la seran més altes. Umberto Eco va deixar escrita una reflexió que aplicava a la vida en general. Ja fos en política, economia, salut, etc. És una màxima que diu que davant de qualsevol notícia o raonament tinguem una serena desconfiança. Però la nostra posició no s’acaba aquí. De la mateixa manera, il professore ens empenyia a buscar, a preguntar, a qüestionar per anar despullant aquella desconfiança inicial i revestir-nos de coneixement, d’arguments a favor de confiar en el que diuen ja sigui a favor o en contra de vacunar-se.