A la tres
Sisplau, mireu cap amunt
“La veritat com a concepte ja no val el mateix i no representa el límit perquè hi hagi debat”
Aprofito uns dies de vacances per caure en la temptació del nou fenomen de masses en format pel·lícula de la plataforma Netflix. Don’t Look Up té tots aquells ingredients que vaticinen un plat de primera: actors consagrats, una història entretinguda, un guió intel·ligent i un final que no per esperat deixa de sorprendre. Tot i això, un cop vista i escoltada, reconec que no n’hi havia per a tant i que deixar-se endur per la campanya publicitària no acostuma a ser sinònim d’un gran treball. El cert és, però, que més enllà que el fil argumental convenci l’espectador i l’acrediti per poder discutir sobre el film durant la sobretaula, Don’t Look Up és una pel·lícula incòmoda, d’aquelles que et deixen un regust amarg i que fan trontollar l’esperança que l’espècie humana ha millorat amb l’evolució. Centrada en com el món de les fake news ha capgirat la comunicació, el film planteja com el pitjor escenari apocalíptic que destruirà el planeta alertat pels experts és posat en dubte fins i tot pels mateixos governs i davant proves indiscutibles. I no només això, sinó que malgrat que no fer res pot significar la fi de la Terra, els interessos econòmics i les ànsies de poder s’acabaran imposant al que hauria de ser la lluita conjunta per la supervivència de l’espècie.
La veritat com a concepte ja no val el mateix i no representa el límit perquè hi hagi debat. L’acord que la mentida ha de ser atacada des de tots els fronts possibles, que s’ha de despullar per fer avergonyir aquell que la propaga, ja no és unànime i ha perdut pes. Han entrat en escena els interessos que, en nom d’una tergiversada realitat, trenquen amb la dicotomia del bé i del mal. Tot s’ha de posar en dubte, fins i tot allò que mai no n’havia generat cap. El darrer missatge del film és, però, la cirereta del pastís. Aquells que sobreviuen a l’impacte del cometa no són els més preparats per al nou futur de la humanitat, sinó els més rics i poderosos. Afortunadament, en un gir d’irònica poesia, la mateixa natura que van decidir ignorar els posarà al seu lloc.
