Els moderats del PP

El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat la seva candidatura a presidir el Partit Popular després de la renúncia al càrrec de Pablo Casado. Qui diu renúncia, diu linxament i defenestració. En aquest “càrtel” que és el PP –en paraules de Gabriel Rufián–, on s’espien els uns als altres i es premia la corrupció, de tant en tant se sent parlar de l’existència de perfils moderats. És el cas de Núñez Feijóo, a qui ens volen presentar com l’encarnació del seny i de la mesura, posseïdor d’un saber fer que servirà per recosir la dreta espanyola. Cada cop que des d’aquell sector ideològic volen presumir de temprança, ja ens podem posar a tremolar. Anys enrere va representar aquest paper el madrileny Ruiz-Gallardón, per després acabar alineant-se amb les tesis més ultres, arribant a comparar la interrupció de l’embaràs amb l’esclavitud. La seva proposta de llei de l’avortament, impulsada des del càrrec de ministre de Justícia, va suposar el final de la seva carrera política, essent una norma tan reaccionària que Mariano Rajoy va haver-ne d’anunciar la retirada per l’onada d’indignació que estava generant. Rajoy, l’altre moderat que no es va estar d’enviar la policia a repartir estopa contra un referèndum pacífic i democràtic, emprenent una de les campanyes repressives més brutals del món occidental de la darrera dècada. No us penseu que Núñez Feijóo no hagi fet de les seves: una de les primeres mesures com a president de Galícia va ser rebaixar el requisit del coneixement de la llengua gallega per accedir a treballar a l’administració. També podem recordar l’episodi de quan va esmentar la líder del Bloc Nacionalista Gallec, Ana Pontón, per dir que “està molt necessitada”. Aquesta setmana, el mateix individu ha deixat la porta oberta a pactar amb la ultradreta a Castella i Lleó. Déu-n’hi-do aquests moderats que semblen Torrente.