El daiquiri es beu o es menja?

Des de divendres passat pots triar beure un daiquiri, com s’ha fet sempre, o pots menjar-te’l. Com? Gelificat. El Solid Daiquiri, una creació del lloretenc Joan Pau Romaní, ho ha fet possible.

La proposta culinària es presentava divendres passat al Teatre de Lloret en un acte que pretenia posar a debat, entre altres temes, les expectatives que ens genera un viatge a través de l’obra La melancolía del turista, que va permetre debatre sobre el fenomen del turisme. Lloret fa temps que es reivindica com a bressol del daiquiri a través de la figura de Constantí Ribalaigua i Vert, qui va sublimar la recepta del còctel fins a portar-la a la perfecció. El seu secret és ben senzill: Ribalaigua és el primer qui hi afegeix gel picat per obtenir una beguda més refrescant i una nova textura.

És a partir del daiquiri i de Constantí Ribalaigua que neix Amargura Cultura, una empresa lloretenca que dona valor al llegat històric des del rigor i els documents. L’empresa idònia, segons el teatre, per organitzar la vetllada i presentar en públic el Solid Daiquiri, una delícia per al paladar. El resultat?, un cub gelatinós que, si el deixes fondre lentament a la boca, si el vas degustant a poc a poc, veus com la intensitat dels gustos va in crescendo, s’incrementa i finalment esclata en un magnífic remake del còctel clàssic.

Per què es presenta en un teatre? Deia el mim Marcel Marceau que la creació comença en l’amor, en la necessitat d’estimar, de compartir, de comunicar, i és per l’amor que hem creat el teatre. Si entenem el teatre molt més enllà d’un públic que compra una entrada, seu, aplaudeix (si vol) i marxa. Si entenem el teatre com un espai de creació, com un espai per comunicar i comunicar-nos, com un espai on ens fem preguntes, amb i sense resposta, com un espai que ens enfronta a nosaltres mateixos.

Si entenem el teatre com un espai per crear nous imaginaris i d’altres mons possibles, com un espai d’igualtat entre els humans, divendres passat a Lloret ens vam menjar un daiquiri, no vam trobar solucions al fenomen turístic, no vam respondre si quan viatgem som turistes o viatgers, però vam compartir, parlar, riure, opinar i donar espai a la innovació: heus aquí la funció principal d’un espai cultural públic.