De set en set
Obeiries a qui et vol ofegar?
El govern espanyol descarta per ara demanar l’execució forçosa del 25% del castellà. I això només vol dir que el govern català es porta bé. L’amo –el govern espanyol– no en té queixa: ERC pacta amb el PSC-PSOE protegir el castellà per llei, contribueix a l’estabilitat d’Espanya aprovant els pressupostos a canvi de res i enterra l’1-0 amb una taula de diàleg que només és fum. Catalunya ja no és un problema per a Espanya, ho ha deixat de ser fa temps, i no perquè els independentistes hagin pres nota com diu Rajoy del 155. Ha deixat de ser un problema per la falta d’unitat estratègica. Unitat que és evident que no es vol; si no, difícil d’entendre seria l’atac del diputat d’ERC-PSOE Rufián al president Puigdemont i el seu entorn avalant teories de les clavegueres de l’Estat. Per què Rufián no va parlar de la reunió de Rodríguez Zapatero amb Putin el 2006 a La Moncloa o que, amb motiu de la visita, els reis d’Espanya van oferir “un sopar de gala en honor” seu. Rufián també es va oblidar de la cacera que Putin va organitzar aquell any per al seu amic Joan Carles de Borbó, i de la visita del 2002 de Felip a Rússia, on hi va tornar convertit en rei el 2018 amb una invitació del dirigent rus. Oblits que comparteix amb Pedro Sánchez i Dolors Montserrat (PP). S’equivoca ERC si pensa que per al PSOE és imprescindible. L’amo, quan no necessita l’esclau, se’n desfà. I potser aquest moment ha arribat amb l’entrada en escena del PP de Núñez Feijóo i el fet que Catalunya ha deixat de ser un problema per a Espanya, com ho demostra la retirada dels reforços antiavalots. Sortosament, el moviment independentista es comença a moure i hi ha indicis de canvis polítics de fons.