Ucraïna i el Tercer Món

Un amic corresponsal de l’agència Efe en un país de l’Àfrica subsahariana em deia fa uns anys que les notícies que transmetia a Madrid sobre els esdeveniments que es produïen a l’Àfrica Central eren poc valorades per la seva seu. Aquests esdeveniments recollien topades bèl·liques o accidents. L’agència només publicava la notícia si els morts superaven el centenar.

Ucraïna ens posa cada dia sobre la taula les barbaritats i les atrocitats comesos pels servidors de Putin. Superen certament els cent morts que esmentava abans i són fets que subratllen la bogeria que es pot donar entre homes i dones embogits del segle XXI.

M’agradaria destacar que les barbaritats que es cometen a l’Ucraïna actual es repeteixen periòdicament al Tercer Món o a una part del Tercer Món. Es repeteixen per descomptat a l’Àfrica subsahariana, però m’imagino que també a la zona amazònica del Brasil i potser al centre d’Àsia. Aquest darrer no el conec prou, i per tant hi poso un interrogant. El que vull subratllar és que els europeus rebem notícies d’aquestes salvatjades seguint l’estil de les notícies que m’explicava aquell corresponsal.

El gran pecat de la humanitat, en un moment en el qual podem lluir d’una ciència avançada i d’una capacitat no sempre reeixida de benestar social, és l’existència d’aquest Tercer Món que no està tan allunyat de nosaltres com podria semblar. L’avió que va de Palma a Alger triga uns 20 minuts a arribar-hi i des d’allí podríem endinsar-nos cap a l’Àfrica salvatge i amb un nivell cultural baix.

Per a les zones civilitzades del món no resultaria extremament difícil donar un cop de puny sobre la taula i dedicar una temporada a trobar una solució a aquest Tercer Món abandonat, que viu encara com nosaltres en segles passats. És clar que això requeriria una unitat que no es dona ni de bon tros en aquests moments. Rússia i Ucraïna pertanyen a l’Europa de l’Est, si més no una part de l’imperi rus, ja que Sibèria i més enllà dels Urals pertanyen al continent asiàtic. La història russa és la història d’Europa. Durant el segle XIX, a la cort del tsar a Moscou, la gent adinerada i de l’aristocràcia parlava francès com a mostra de cultura. Si França és Europa, Rússia també ho és.

A l’Àfrica tenen un concepte molt simple de la mort. Per ells representa un fet natural i no cal posar-lo per sobre d’altres incidents. Un ciutadà de la Guinea Equatorial em deia un dia que la seva dona “se fue”. Vaig entendre que havia marxat de la casa o alguna cosa semblant, però volia significar que s’havia mort. El “se fue” era una expressió simple d’un fet també simple com era per a ell deixar de viure.

Les barbaritats de Rússia a Ucraïna són valorades molt negativament perquè pertanyen al nostre món. Els infants ucraïnesos i les dones que he vist a la televisió vestien molt correctament, si els jutjàvem amb el criteri dels europeus occidentals. Podríem dir que tenim un judici per als nostres veïns i un altre per a uns països que desconeixem i que pertanyen a una altra cultura, com si fossin habitants del planeta Mart. No cal inventar personatges estrafolaris per a les pel·lícules que ens parlen d’altres planetes. Podríem començar per aprendre allò que tenen de positiu –que també n’hi ha– i negatiu els homes i les dones del nostre propi planeta que no han sabut o no han pogut seguir el camí del que en diem pobles civilitzats. El rei Leopold de Bèlgica no va ser un europeu civilitzat ni de bon tros i en podríem trobar uns quants més d’aquest estil.