El primer any republicà

Aragonès compleix avui el primer any a la presidència amb el mateix perfil discret habitual i una llibreta plena de transformacions encara per desenvolupar-se. Refractari als conflictes, el primer president d’ERC votat des dels anys trenta n’ha hagut d’entomar en el front estatal (Catalangate, repressió judicial, llei de l’audiovisual...), però també a dins, per xocs amb la CUP pels Jocs i Hard Rock que l’han dut a pactar el pressupost amb els comuns, i xocs amb Junts per l’aeroport, el blindatge del català i l’aposta pel diàleg, que han generat (i generaran) tensió constant. ERC presumeix, amb raó, que és l’única que pot pactar amb tothom, també el PSC, però això alhora la fa estar més sola i ha frenat el pregonat nou embat. Veurem si dura l’equilibri.