L’Espanya del pladur

El primer dia de la campanya de les eleccions andaluses que han donat la majoria absoluta al Partit Popular –el 3 de juny– Vox publicava una piulada en el qual es podia llegir: “¡Empieza la cuenta atrás! Con Vox en San Telmo llegará una bocanada de aire fresco a los pulmones podridos de la política andaluza y española.” Gràcies a aquesta metàfora sanitària, “amb poques paraules, Vox va activar en el receptor tot un univers de significat en el qual la formació apareix com un element nou, fresc i sa que guarirà un sistema polític definit com a malalt”. Ho diu Arantxa Capdevila, investigadora del departament d’estudis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, que ha participat juntament amb Carlota Moragas i Josep Maria Grau, de la mateixa universitat, en un estudi que analitza les metàfores que va utilitzar aquesta formació d’extrema dreta, d’ideologia feixista, a Twitter durant les campanyes electorals del 2019, quan el partit es va colar a les institucions polítiques. I ves que no s’hi quedi, hi creixi i ens esclafi als nassos, si no fem prou per parar el cop. Segons l’estudi, el discurs populista marca la línia comunicativa de Vox amb expressions que van des de la dictadura progre a l’Espanya del pladur, “la que es defineix per oposició a qui l’amenaça –salvatges, colpistes i mitjans fake/sicaris del poder– i que comparteix amb el partit el desig per un retorn a l’autèntica pàtria”. Molts veuen en la comunicació a les xarxes socials, sobretot a Twitter, una de les causes de l’èxit electoral de Vox i dels partits populistes. Ai, les xarxes, que en fan de mal també, quan ens hi deixem arrossegar.