Esdeveniments que ens van canviar la vida
Demà serà el cinquè aniversari dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Aquest dia va ser importantíssim, i mai no ho oblidarem. Des de llavors, hi ha un abans i un després. Mai no tornarem a ser els mateixos. I si hi ha fets inesborrables que ens marquen per a la resta de la vida, aquest mateix 2017 vam tenir l’1 d’octubre. I després, els judicis farsa i la repressió, que segueix i seguirà. I el 2020 ens va arribar la pandèmia, i aquest any, la invasió d’Ucraïna; i, per rematar-ho, la crisi climàtica. I ara, havent confirmat les males arts de les clavegueres de l’Estat contra Catalunya, i sense haver demanat perdó, ni pel sagnant 17-A, ni per l’espionatge, etc., algú, amb dos dits de sensibilitat, ètica i moral, pot confiar a “dialogar” amb un Estat que s’ha mostrat amoral, perpetuant la confidencialitat fins a l’infinit? La nostra generació no tenim dret a conèixer la seva manera d’actuar? Sembla que no.
Barcelona