“La Marató diu molt de tu”

Podríem can­viar el titu­lar, que és l’eslògan de La Marató, per un que digués: La Marató diu molt de Cata­lu­nya, perquè és un èxit total­ment català i sense pre­ce­dents. Aquí ja vam crear el Gran Recapte, que després d’un èxits espec­ta­cu­lars els dife­rents bancs dels ali­ments el van esten­dre a tot l’Estat espa­nyol. La Marató de TV3 és una ini­ci­a­tiva pen­sada i cre­ada per una tele­visió pública que ha esde­vin­gut un èxit espec­ta­cu­lar i ha tin­gut la vir­tut d’impli­car-hi moltíssims volun­ta­ris i, amb el temps, s’ha escam­pat per tot el ter­ri­tori amb ini­ci­a­ti­ves locals per reco­llir fons per a La Marató, un fet que ha pro­vo­cat un sen­ti­ment popu­lar de per­ti­nença. Només cal repas­sar les audiències del pro­grama per ado­nar-nos de l’accep­tació que té aquesta festa benèfica durant totes les quinze hores que dura. Avui, com cada diu­menge abans de Nadal, es repe­teix La Marató, que com totes les altres és temàtica, i enguany la recap­tació es des­ti­narà a finançar pro­jec­tes d’inves­ti­gació per a la salut car­di­o­vas­cu­lar. Des de la pri­mera Marató, el 1992, dedi­cada a la leucèmia, en què es va asso­lir la quan­ti­tat de prop del milió tres-cents mil euros, fins a la de l’any pas­sat, dedi­cada a la salut men­tal, en què van ser prop de dotze mili­ons dos-cents mil euros, la tendència ha estat d’un crei­xe­ment espec­ta­cu­lar. El 2018, que estava dedi­cat al càncer, es va batre el rècord, amb prop de quinze mili­ons cent mil euros, i des de l’inici la quan­ti­tat asso­lida ha estat dos-cents vint-i-vuit mili­ons. Per ges­ti­o­nar tota aquesta gran moguda es va crear la Fun­dació de La Marató, que és la que rep tots els pro­jec­tes que aspi­ren a ser finançats, i una comissió asses­sora científica d’alt nivell i pres­tigi for­mada per experts naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals de les malal­ties a què va des­ti­nat l’any, que for­mu­len les pro­pos­tes dels gua­nya­dors i les fan públi­ques. Els científics gua­nya­dors sig­nen un con­veni i durant tres anys se’ls anirà finançant, en períodes anu­als, el pro­jecte, després que l’Agència de Qua­li­tat i Ava­lu­ació Sanitària de Cata­lu­nya n’hagi valo­rat les memòries científica i econòmica que estan obli­gats a fer cada any.

La Marató ha esde­vin­gut un motor de la inves­ti­gació a Cata­lu­nya, finançant 985 pro­jec­tes amb 1.639 equips de recerca i 9.674 inves­ti­ga­dors impli­cats i cre­ant 810 llocs de feina. Per veure la mag­ni­tud de La Marató, cada any es fan unes qua­tre mil acti­vi­tats i mobi­litza setanta-sis mil volun­ta­ris. També prop de 3.500 empre­ses hi col·labo­ren.

Així doncs, el dia d’avui és un dia d’orgull, pel fet de tenir uns mit­jans de comu­ni­cació públics que fan pos­si­ble cada any aquest repte, que jun­ta­ment amb la divul­gació que se’n fa des del pro­grama tele­vi­siu de la malal­tia, amb inter­ven­ci­ons d’experts i sovint de paci­ents que ens apro­pen la rea­li­tat sense dra­ma­tis­mes però amb gran rea­lisme, és una con­tri­bució excel·lent a dig­ni­fi­car la bona feina de mit­jans, molts dels quals dei­xen molt a desit­jar.

Però tota aquesta des­co­mu­nal aven­tura no tin­dria raó de ser si al dar­rere no hi hagués un poble com­promès i soli­dari que amb mili­ons d’apor­ta­ci­ons indi­vi­du­als cada vegada ho fan més pos­si­ble. I és que amb la unió de les per­so­nes cor­rents s’asso­lei­xen sem­pre resul­tats extra­or­di­na­ris, motiu pel qual La Marató n’és un exem­ple i diu molt de nosal­tres.