Què celebrem?

Us escric el penúltim divendres d’Advent. Des del pont de Sant Fèlix la ciutat està plena de llums. Des de la plaça Independència hi ha bullici de persones. Semblen anar contra rellotge. Moltes per telèfon es pregunten què comprar. Al Barri Vell els restaurants tenen taules molt ben parades per a celebracions. Els primers ja hi arriben ben empolainats. Enguany als aparadors no hi ha el cartell dels Pastorets. Enguany no es representaran. Ens hem quedat orfes de les millors explicacions del misteri de Nadal. Ben segur que aquesta no era la voluntat d’en Joan Ribas. Entrem en una botiga per comprar un nen Jesús de guix per a pintar. El botiguer, estranyat, ens indica que fa anys que no en té. Després de prendre un suís a l’Antiga, tornem a buscar el cotxe. El tenim sota les vies del tren. A l’apropar-nos-hi, una amiga ens diu: “Amb compte, mireu!” Observem la silueta d’una persona en un punt fosc. Des de la covid s’ha incrementat la por a l’altre. Avui, com aquella nit de fa més de dos mil anys, hi ha fractura social. Ara, com aleshores, uns vivim d’esquena als altres. Ignorem les seves realitats. Realitats silenciades. Celebrem el solstici d’hivern?