La lliçó del Xifra

Que el Xifra deixi de tenir ESO és una mala notícia per a l’institut, també per a Girona. Temem, però, que no tothom ho veu així, i hi ha qui no ha fet res per evitar-ho, i ens resta el dubte de saber si aquesta inacció ha estat per incompetència o per voluntat.

Aquestes paraules són dures, però el “cas Xifra” clama al cel. La impressió és que ni Educació ni l’Ajuntament han fet res significatiu aquests darrers quatre anys per revertir la situació de segregació escolar que s’ha generat al Xifra.

A finals de 2018 Educació va anunciar el nou institut de Sarrià de Ter; la situació del Xifra no té tant a veure amb aquest anunci com amb les decisions que calia prendre (i que no es van prendre) en clau de planificació escolar i de transport a partir d’aquest moviment, que inevitablement impactava de ple en la vida del Xifra.

No fer res també és decidir, i aquesta decisió ha alimentat la segregació escolar, fins al punt que Educació ha hagut de tractar el Xifra en alguns aspectes com a centre de màxima complexitat, tot i que no està tipificat com a tal. La manca de planificació, o una planificació nefasta, ha condemnat el Xifra a la segregació escolar. El més sinistre és que aquest procés de segregació ha passat al mateix temps que Girona ha aprovat el pacte de ciutat per combatre la segregació escolar (2020) i el pla per a l’equitat educativa a Girona (2022).

Els propers cursos, els estudis d’ESO s’extingiran del Xifra, iniciant així el trànsit cap a una especialització en FP. Aquesta és una aposta ambiciosa i important, per a l’institut i per a Girona, però aquesta oportunitat no ha d’eclipsar les causes que han fet viure a l’ESO del Xifra una agònica mort anunciada.

Amb l’extinció de l’ESO s’obren interrogants i incerteses per a les famílies que ja hi són (Podran acabar el cicle d’ESO? Amb quin professorat?), també per a les que ja no hi aniran: l’alumnat de Montjuïc, Carme Auguet i FEDAC Pont Major. Quines alternatives tindran? Es garantirà el transport? Serà gratuït?... A les famílies ens hauria agradat que els responsables polítics ens haguessin respost aquestes preguntes abans de llegir a la premsa l’extinció de l’ESO.

Des de l’AMPA ens sembla evident que l’ESO del Xifra ha estat víctima de la mala planificació i la manca de compromís (i potser valentia) de les administracions (in)competents (Generalitat i Ajuntament). Potser aquesta és la tràgica lliçó del Xifra: que l’extinció de l’ESO no sigui en va i que serveixi perquè fem de la planificació una eina per lluitar contra la segregació escolar, en comptes de fomentar-la.